«Tots hem renunciat per jugar la Champions a Montilivi»

El Nadal comença a celebrar-se molt abans de les dates assenyalades. Aquests dies són nombroses les trobades, reunions, dinars, sopars i festes que s’organitzen a Girona abans que arribi el moment d’estar amb la família. D’amics, companys, empresa, mitjans i també d’espònsors. El Girona va muntar el passat dimecres una nova edició del ‘Partners Forum’, l’esdeveniment que reuneix els patrocinadors del club blanc-i-vermell, per passar revista del 2024 i tot el que ha suposat l’inimaginable estrena a la Champions.

Com es prepara una temporada a la màxima competició continental de clubs? Aquesta va ser la gran pregunta que el director general, Ignasi Mas-Bagà, i el director esportiu, Quique Cárcel, van intentar respondre als responsables de les empreses en una taula rodona moderada pel periodista de RAC1 i speaker de Montilivi, Albert Bassas.

Preparar-se per al millor

El Girona es va classificar a la Lliga de Campions a principis de maig amb una victòria èpica per 4-2 contra el Barça a Montilivi. Al club, però, algunes àrees feia mesos que es preparaven per a un dia, i un any -el 2024-, que serien històrics.

«El curs passat, excepte la primera jornada en què vam empatar davant la Reial Societat (1-1), vam estar sempre en posicions de Champions. Vam començar a somiar quan l’equip es va posar líder a Vila-real. El primer que vam fer va ser trucar a un conegut que treballa a la UEFA perquè vingués a veure Montilivi, ja que jugar al nostre estadi era l’objectiu. Li va agradar molt, però ens va dir clar: ‘aquí mai es jugarà un partit de Champions’. Allò va ser a l’octubre», va explicar Mas-Bagà. Per contra, Cárcel i l’àrea esportiva, que «són més supersticiosos», van creure-hi força més tard. «És veritat que veient el joc de l’equip en les victòries a camps com el de l’Osasuna o Rayo Vallecano vaig pensar que seria una temporada especial, però mai vaig pensar que el Girona podia jugar la Champions fins a les últimes jornades del campionat. Vam ser capaços de dominar moltes facetes del joc. Va ser un conte. Sobretot, em quedo amb el com, la forma de jugar, perquè vam fer una cosa molt difícil que és jugar bé a futbol i estar entre el top-3 per davant de l’Atlètic o, fins i tot, del Barça o el Madrid», va reconèixer el director esportiu.

Mas-Bagà va continuar detallant quins van ser els passos a seguir: «Teníem clar que volíem jugar a Montilivi, així que vam parlar amb el departament d’infrastructures: ‘ens han dit que serà impossible, ho hem de fer possible’. Va ser qüestió de treballar el reglament, veure les mancances i arribar a complir els mínims exigits per la UEFA. És veritat que també vam intentar fer tota la grada de Preferent i el Gol Nord, que formava part del procés d’adaptar-nos...».

En aquest sentit, el club va buscar alternatives per si finalment la UEFA descartava Montilivi. «Òbviament, les vam treballar. No només per maximitzar ingressos -el cost d’oportunitats de no jugar en un estadi amb més capacitat ha sigut molt gran-, sinó per si ens deien que no podíem jugar a Girona. Quan vam veure que Montilivi es podia adaptar, vam preferir no tenir uns ingressos més grans i poder fer la Champions a Montilivi perquè era el primer cop i era especial fer-ho a casa», va dir Mas-Bagà.

El director general va confessar que «tots hem hagut de renunciar a algunes coses per jugar la Champions a Montilivi» referint-se a la «resposta clara de la gent» amb el preu de les entrades.

Un altre dels aspectes importants a tenir en compte va ser el de la relació amb el Manchester City. «La UEFA té una regulació que posa especial focus en els clubs multipropietat i la influència que pot tenir l’accionista sobre dos clubs que competeixen a la mateixa competició. Si algun dels dos hagués competit a Europa League o Conference no hagués passat res, però s’havia de prevenir i pensar en la Champions. Ens van fer una audiència a Nyon (Suïssa), on vaig anar-hi jo en representació del Girona i Ferran Soriano per part del Manchester City, per confirmar que garantiríem la integritat de la competició. Havíem d’explicar al món que els dos clubs aniríem a competir al màxim», va apuntar Mas-Bagà. Aquesta temporada, el 47% de les accions del City Football Group estan gestionades per un fideïcomís d’un bufet d’advocats de Londres.

D’altra banda, Cárcel va comentar que durant la temporada passada va haver de «pensar en la realitat del que podia passar estant a Europa»: «L’entrenador, que està fent un futbol excepcional i no passava desapercebut, molts jugadors que era complicat mantenir-los per com ho estaven fent, possibles vendes per créixer, cessions... Hi ha tantes coses. Es va obrir un nou mercat per nosaltres».

L’artífex de la plantilla va destacar que «vaig estar bastant convençut que vindria Sávio, hi va haver opcions reals» i que «per primera vegada m’he pogut plantejar firmar traspassos». Alhora, va assegurar haver tingut la «sensació de ser víctima de l’èxit. Hi ha uns ingressos i unes despeses i no tenim el mateix pressupost que els grans».

Tant Cárcel com Mas-Bagà van fer èmfasi en el fet de «ser novells». «Clar que ens hem equivocat, però ens hem preparat bé per intentar estar a l’alçada amb humilitat».

El ventall golejador del Girona s’amplia fins als quinze jugadors