Milà, un viatge per a l’eternitat del Girona

El Milà-Girona de dimecres al vespre serà inoblidable per molts factors. Perquè no sempre es juga un partit de la Lliga de Campions, encara que el club català pugui presumir d’haver-ne jugat sis. Perquè encara menys es té la fortuna de visitar San Siro. I perquè serà el desplaçament més massiu de la història d’un Girona que comptarà amb uns 2.000 seguidors a les graderies d’un dels millors estadis d’Europa.

Des d’avui un munt d’abonats, socis, penyistes o simples aficionats, aprofitaran el duel de la Champions per viatjar cap a la ciutat italiana i començar-la a omplir de blanc-i-vermell, descomptant les hores que falten perquè els de Míchel superin la patacada contra el Sevilla i intentin fer-ne una de ben grossa.

A la zona visitant de San Siro s’esperen 1.800 aficionats del Girona, als quals caldrà sumar 200 persones més entre patrocinadors, compromisos i treballadors del club. El moviment multiplicarà per dos el que es va produir el setembre al Parc dels Prínceps de París, el dia del debut en la competició. Aquella nit, un miler d’aficionats eren a les graderies vivint una altra jornada irrepetible, que ni l’empassada de Gazzaniga en el temps de descompte pot esborrar.

Serà demà a les 21 hores quan els autocars programats surtin des de Montilivi, preparats i conscienciats per fer nit a la carretera i aplegar-se amb tots aquells que facin el desplaçament pel seu compte. I un cop acabi el partit, tornada a casa. Durant el dimecres, els llocs més emblemàtics de Milà seran el punt de trobada idoni per a l’afició gironina, tal com va passar a París; primer a la plaça del Trocadero, al migdia, i més tard a la Porte de Saint-Cloud, ja per anar caminant plegats fins a l’escenari dels fets. Encara no s’ha fet cap crida a la trobada, però un dels punts indicats podria ser el Duomo.

Quique Cárcel: «La nostra intenció és portar Eric Garcia»

Vila-real 2013

La gran festa gironina que es viurà a Milà, amb independència del resultat -els de Míchel necessiten guanyar els dos partits que queden i resar perquè es completi una carambola ara com ara impensable-, no serà la primera gran mobilització per veure un partit del Girona. De fet, rivalitza amb algunes. Sobretot, amb el Vila-real 4-1 Girona del 2013, en què els llavors entrenats per Rubi buscaven l’ascens directe a Primera Divisió.

28 autobusos i un munt de cotxes van anar aquella vegada cap a La Ceràmica, amb 1.800 persones a dins. Va ser una fita gegant perquè la dimensió de l’entitat estava molt lluny d’assemblar-se al que avui coneixem. Però la gent, palpant que arribar a la màxima categoria era possible, es va engrescar d’una manera insòlita en el tram final de campionat. No es va pujar, però va contribuir a despertar una massa social que sempre havia estat adormida.

També han estat destacables els desplaçaments al Camp Nou, malgrat que no es coneixen les xifres amb exactitud, perquè molta gent va agafar entrades pel seu compte o va aprofitar el carnet d’algun conegut blaugrana per presenciar els derbis. Sigui com sigui, el que es viurà a Milà no té precedents. Serà etern. 

Subscriu-te per seguir llegint