El dia que el Girona va fitxar un extrem del Milan

Quique Cárcel confessava obertament dissabte passat abans del partit contra el Sevilla que Èric Garcia és un dels objectius del Girona aquest mercat d’hivern. Per treure el central del Barça farà falta que el Girona es grati la butxaca i no pas poc. Més de deu milions d’euros podria demanar el Barça. En aquest sentit, des de fa uns anys, el Girona s’ha acostumat a fer negocis amb el Barça (Romeu, Pablo Torre, Pau Víctor, Èric Garcia...). També és habitual veure exjugadors blanc-i-vermells en grans clubs continentals com Savinho (City), Aleix Garcia (Bayer Leverkusen), Couto (Dortmund), Douglas Luiz (Juventus), Riquelme (Atlètic) o Dovbyk (Roma). És a dir, ha deixat de ser una novetat que el Girona fitxi jugadors o faci negocis amb grans equips europeus. 

Aquests tractes, no fa tants anys, eren impensables. De tant en tant queia alguna cessió del Madrid o de l’Espanyol i, molt puntualment, aterrava algun jugador de rebot de Can Barça com Jorquera o Gerard López. I prou. L’estiu del 2013 la cosa va canviar. El Girona va anunciar l’arribada d’un futbolista del Milan. Sí, sí del Milan. Era Adrià Carmona (Igualada, 1992). L’extrem barceloní venia a Montilivi amb l’etiqueta de jove promesa amb potencial per explotar i signava per una temporada després d’haver estat cedit pel Milan al Saragossa, de Primera, la temporada anterior (12-13). El llavors director esportiu, Sergi Raset, aconseguia un jugador que havia brillat al planter del Barça i les categories inferiors de la selecció espanyola i a qui el Milan havia captat el 2010 amb divuit anyets. 

Habitual amb el filial rossonero (mig centenar de partits), Carmona va estar dos cursos en dinàmica de primer equip amb el qual va anar convocat en dos partits de la Serie A i va disputar cinc amistosos al costat de monstres futbolístics com Ibrahimovic, Seedorf, Robinho, Thiago Silva o Balotelli. Tanmateix, Massimiliano Allegri no li va obrir mai definitivament les portes del primer equip i, després d’una cessió al Saragossa, va trobar destí a Montilivi. Era el Girona de Ricardo Rodríguez que venia de quedar-se a les portes de Primera amb Rubi però que havia perdut tota la columna vertebral. Un Girona que entraria en concurs de creditors, s’estaria uns quants mesos sense cobrar i que finalment, Pablo Machín salvaria d’un descens que semblava cantat. 

Amb el Girona va jugar vint partits, nou dels quals de titular, i no va fer cap gol. «Recordo que havia despuntat al Barça i se n’havia anat al Milan. Va ser una oportunitat de mercat que ens va arribar a través del seu agent, Màgic Díaz. Teníem moltes esperances en ell. Va anar jugant, però no va ser un jugador destacat. Se’l veia amb qualitat, tot i que no era diferencial», explica Raset. 

El «coach» d’Álvaro Morata

Carmona va passar sense pena ni glòria pel Girona abans de continuar la seva carrera per Espanyol B, Albacete, Odisha (Índia), Lugo i Hospitalet on es va retirar amb 28 anys per encetar una nova faceta professional. Perquè, l’igualadí s’ha convertit en un dels coach esportius més destacats del panorama continental. Un aspecte, el mental, tant o més important que la física per a la carrera d’un esportista. Són molts els que ho han anat descobrint amb el temps i que s’han decidit a treballar-ho per millorar el rendiment en un camp de futbol, una pista de tennis o un circuit de motoclisme. En aquest sentit, Carmona treballa, precisament amb Álvaro Morata, davanter del Milan, i també ha acompanyat, entre altres, l’exGirona Taty Castellanos (Lazio), Yannick Carrasco (exAtlètic) o Arthur Melo (Juventus).