Girona-Arsenal: Un comiat digne, però sense premi (1-2)

«L’any que ve hi tornem, encara que sigui a la Conference i segur que Stuani marcarà». Així baixaven les escales dos cosins de poc més de dotze anys mentre comentaven el gol anul·lat pel VAR a l’uruguaià. Una decisió justa, però injustíssima amb la llegenda d’Stuani, que es va quedar amb les ganes de marcar a Europa. I fins aquí. El viatge del Girona a la Champions va arribar ahir al final. Un trajecte dolç i bonic, i alhora i feixuc i farcit d’entrebancs, que no va acabar de la manera desitjada. Sense res en joc més enllà del prestigi i dels calés que la UEFA dóna per puntuar, era un dia per gaudir. Una festa per cloure una trajectòria pobra pel que fa a resultats, però plena d’experiències delicioses per a l’afició i enriquidores per a un Girona que vol ser gran. Era complicat ahir, sí, mirar de donar guerra a tot un Arsenal i més amb el reguitzell de baixes que presentava l’equip i que van fer que l’onze titular fos veritablement de circumstàncies. Tot i això, el Girona, con havia fet contra el Liverpool i el Milan, no només va mirar els ulls a un Arsenal, superior, sinó que fins i tot es va avançar gràcies a Danjuma. Dos gols en quatre minuts al final de la primera part de Jorginho de penal i de Nwaneri van capgirar-ho tot. A la represa, ja amb Stuani al camp, tot l’interès es va centrar a intentar que l’uruguaià veiés porteria. Ho faria, però el VAR va filar prim per veure un fora de joc de l’assistent Portu i va evitar que l’uruguaià s’estrenés a Europa. Una destrempada general que esguerrava el que hauria estat la cirereta a la trajectòria d’Suani al Girona. Només entre el penal aturat per Pau López a Sterling i l’ovació final, sentida, de Montilivi a la plantilla va ajudar a pair el no gol d’Stuani. Malgrat els resultats, l’experiència europea serà recordada per sempre. Segurament més amb el temps que no pas ara.

A les absències conegudes de Krejci, Blind i Miguel, s’hi va afegir la darrera hora de David López, també per lesió. Això va fer que Míchel hagués de recórrer al jove Antal i situar Francés de lateral esquerre. Stuani, d’entrada suplent, es va endur un bon disgust. Com Portu. A dalt, els escollits van ser Abel Ruiz, Asprilla i Danjuma. Tot i una broma de Neto només començar que Asprilla no va saber aprofitar, de seguida es va veure un Arsenal superior. Bé, molt superior. Amb una pressió terrible, els anglesos van tancar ben aviat el Girona al seu camp i el van obligar a treure aigua. Que si Sterling una xut cargolat d’Sterling que llepa el pal, que si una rematada forçada de Trossard, que si un gol invalidat per fora de joc a Calafiori...No feia bona pinta la cosa. El Girona ho sabia, tanmateix, no variava gaire el seu plantejament de sempre i intentava combinar i arribar a l’àrea de Neto a través de moure la pilota. I ho va fer quan Danjuma, en una gran acció individual, no va saber finalitzar. 

De vegades el futbol és molt més senzill del que sembla. Tota la superioritat de l’Arsenal la va trencar Juanpe amb una passada excelsa que va deixar sol Danjuma davant Neto perquè definís a la perfecció per fer l’1-0. Montilivi ho va celebrar com es mereixia. El Girona guanyava l’Arsenal. I no només això, sinó que hauria pogut fer el segon, altre cop, mitjançant Danjuma, que no va acabar bé un gran contracop guiat per Tsygankov. Deu minuts va durar l’alegria. I només quatre en va necessitar l’Arsenal per capgirar el partit en una remuntada express gràcies a un penal clar d’Arnau a Thomas Partey que va transformar Jorginho i, de seguida, amb el Girona groggy, un gran gol de Nwaneri. 

Glaçat va quedar Montilivi i molt tocat el Girona que havia vist com se n’anava als vestidors per sota al marcador, malgrat haver fet una molt bona primera part. Restaven quaranta-cinc minuts. Els darrers de la Champions i només hi havia un gol de diferència. Romeu no podria continuar i al quart d’hora, Míchel faria un triple canvi amb l’entrada de Solís, Herrera i Stuani. L’uruguaià tenia l’última oportunitat per marcar un gol a la competició i aquest es convertiria en un al·licient més del partit. Segurament l’únic del partit. 

L’Arsenal abaixaria una mica el pistó. Ho tenia fet. I ja amb Portu al camp, el murcià va recordar vells temps amb una assistència de gol a Stuani que acabaria amb una destrempada general quan el VAR va indicar que era fora de joc. Això sí que no ho perdonaria Montilivi que s’encendria indignat amb la injustícia històrica. Pau López -hola i adéu a Montilivi-, en l’afegit va evitar el tercer de l’Arsenal en aturar un penal a Sterling. No hi va haver temps per a res més; només perquè l’estadi acomiadés com cal els jugadors en el final del camí a Europa. Ha estat bonic mentre ha durat. Ara toca centrar-se en la Lliga i intentar tornar a entrar a competició europea, un repte apassionant pel qual el Girona està preparat.