El Girona intentarà homenatjar-se a si mateix en l’últim ball

Aquí s’acaba el camí del Girona a la Champions League (21 hores, M+ Liga de Campeones 4). A Montilivi, l’estadi que tants maldecaps ha donat ja des del principi d’aquesta aventura. Amb preus assequibles que han propiciat que les entrades s’hagin exhaurit i que convertiran el vuitè partit dels gironins a Europa en una bonica festa de comiat. El rival també engresca, un Arsenal virtualment classificat que ha sumat 16 dels 21 punts. Els de Míchel només n’han sumat 3, aquells contra l’Slovan Bratislava. La resta, tot zeros. A domicili, a més, no han fet ni un gol. Han competit amb dignitat, això sí.

La visita gunner no permetrà cap mena de proesa, perquè cap càlcul permet que el Girona es mantingui viu en la competició. Però com la gran proesa és haver aconseguit formar part dels millors clubs del continent, s’ha de viure com el que serà: l’últim ball. Potser per sempre, no se sap. Però per si de cas, que tothom es tregui la pressió del damunt i gaudeixi una mica.

Perquè la temporada és massa enrarida, amb un conjunt que no flueix naturalment tot i que (de moment) no passa penúries a la Lliga, amb un entrenador més empipat que content i amb la majoria dels fitxatges intentant resoldre els dubtes que genera el seu rendiment. La temporada 2024-25, la que havia de ser més especial que cap altra, té massa condicionants al damunt per atorgar-li la distinció diferencial. El Girona ha pogut jugar la Champions, sí. Però l’any que s’ho va passar pipa va ser el passat, no aquest.

D’aquí a molts anys, però, quan faci la vista enrere, segurament recordarà amb un millor sabor de boca el seu pas per Europa. El fet de compartir escut amb rivals d’entitat com el PSG, el Liverpool, el Milà o l’Arsenal. El regust de sentir que amb molt poc més hauria pogut estar entre els classificats per al play-off. Perquè ni els detalls han ajudat a completar una nit planera, entre gols en pròpia, penals, o fores de joc al límit.

Míchel: "Hem gaudit de l'experiència i, per això, volem tornar-hi"

Míchel té les baixes de Gazzaniga, Krejci, Miguel, Blind (lesionats) i Bryan Gil, sancionat. S’acomiadarà Pau López per segona i definitiva vegada, i serà l’última nit a Europa en què homes com Juanpe, Portu i Stuani, de qui tota la ciutat resa perquè pugui treure’s l’espina golejadora, veuran la recompensa a tanta suor, sacrifici i llàgrimes. Faltaria el porter Juan Carlos, però no està inscrit. Ells mereixen sentir aquesta nit més que ningú; perquè segurament sense tot el que han fet, el Girona continuaria mirant-se la Champions per televisió.

L’Arsenal, encara que tingui un peu i tres quarts a la següent fase (només una ruïna, en forma de derrota i victòries dels rivals directes, ho evitaria), no sortirà a passejar-se perquè també hi ha diners en joc, esclar. Arteta no comptarà amb els lesionats Gabriel Jesús, Saka, White i Tomiyasu, i també té els dubtes de Mikel Merino i Odegaard. Com a mínim, recupera el lateral Calafiori, i manté la incertesa respecte als futbolistes que busquen marxar, com Tierney i Zinchenko. Sigui com sigui, el Girona sentirà l’himne de la Champions per última vegada. Que el conservi al cor, perquè ha estat una passada.