El no gol més celebrat de la història

«Ho vam somiar, ho vam fer i ens va durar només un minut. Diuen que la felicitat són moments. Per mi serà un moment etern. Veure els meus fills celebrar el gol a la graderia, els companys venir a buscar-me per abraçar-me i cridar a Montilivi amb els meus no té preu». És la reflexió en fred, ahir a la tarda, d’un Cristhian Stuani que va embogir i dur el deliri a Montilivi dimecres a la nit quan va rematar al fons de la xarxa una centrada des de la dreta de Portu. Ni suposava cap ascens, ni cap permanència ni cap títol per al Girona. Era, això sí, el primer gol de l’uruguaià a Europa. I amb el club del seu cor, on és llegenda i amb qui escriu una història plena de rècords i de felicitat.

Poques coses li queden per fer a Stuani a Montilivi. Una era marcar a Europa. Ho va fer i tothom ho va celebrar com si s’hagués guanyat la Champions. Estava justificat. 274 partits, 135 gols després entre Primera, Segona, Copa, play-off i Supercopa, el Matador de Tala afegia als seus registres una diana a la Lliga de Campions. Tanmateix, amb tothom a lloc i els jugadors de l’Arsenal a punt de centrar, Danielle Chiffi, des del VAR, va alertar Maurizio Mariani que Portu, en l’inici de la jugada, estava en fora de joc i el gol no pujava al marcador. «Em volia morir», se sincerava Stuani després del partit abans de treure-hi ferro i quedar-se amb la sensació d’haver pogut celebrar-lo igualment abans de la decisió del VAR. «Per nosaltres és gol. L’hem celebrat i ens hem abraçat. Era un gol que havia somiat i que he pogut marcar. Tenia clar que jo no estava en fora de joc, però no tenia clar la posició de Portu», afegia abans de deixar clar que el moment «quedarà per sempre més» encara que el gol no pugés al marcador.  

El que semblava que havia de ser una destrempada màxima -com sí que va ser el penal que li va aturar el porter de l’Slovan, Tarlac- es va quedar només en una petita decepció. Perquè poques vegades un no gol es recordarà tant com el d’Stuani a l’Arsenal. La llegenda continua i, amb 38 anys i contracte fins al trenta de juny del 2026, l’uruguaià no es pensa aturar. Lògicament, s’empipa quan no és titular, però gaudeix de cada minut i cada segon que és la gespa, de cada salt, cada trompada i cada rematada perquè fa el que més li agrada i ho fa on és feliç: al Girona, casa seva. Autor del gol que va donar la Supercopa Catalana al club el 2019, Stuani, a part de continuar fent gols a la Lliga, té per davant també el repte de guiar l’equip cap a la Copa Catalunya, un títol que el club no té.