El Girona es queda sense gironins per primera vegada a la història

El Girona ha entrat en una nova dimensió des de fa un cert temps. Amb l’ascens a Primera per primera vegada el 2017, ja es va notar en tots els àmbits, en el social però també en l’esportiu, i arran del segon, el 2022, el club ha fet un salt qualitatiu encara més gran. Una explosió de gironisme que ha arribat al clímax amb la tercera posició i la classificació per a la Champions Leaguede la temporada passada i l’estrena continental de l’equip enguany. Un somni inimaginable fa deu, vint, trenta, quaranta o cinquanta anys per a qualsevol aficionat blanc-i-vermell i que s’ha fet realitat. Veure el Liverpool a Montilivi no té preu, com tampoc que el Girona jugui al Parc dels Prínceps contra el PSG o a Eindhoven davant el PSV. Cites històriques totes per a un club que no para de créixer i fer-se gran. Esportivament i també estructuralment, amb la construcció de la flamant ciutat esportiva de la Massana, a Vilablareix o l’assoliment d’uns pressupostos que fan feredat de 113 milions d’euros. Aquest clic que ha fet l’entitat, ha suposat veure jugadors de primer nivell amb la samarreta blanc-i-vermella. Des de Savinho o Dovbyk, a Krejci, Blind o Tsygankov, entre molts altres. Un salt de qualitat a la plantilla que, paral·lelament, ha anat fent que al vestidor, a poc a poc, s’anés perdent la quota de jugadors gironins. La presència de futbolistes de la terra ha anat minvant i minvant fins al punt de reduir-se a la mínima expressió i de desaparèixer aquest mercat d’hivern. Amb el permís de Ricard Artero, amb fitxa del filial, l’adéu de Pau López cap al Toluca mexicà ha deixat el Girona sense cap futbolista de la demarcació per primera vegada a la història. Un fet destacat i sorprenent que fins fa pocs anys hauria estat inimaginable. 

Assegura Míchel tot sovint, que el nucli que formen veterans com Stuani, Portu, Juan Carlos o Juanpe és el cor d’un vestidor on el maresmenc Arnau Martínez, fet a la casa cada cop hi té una ascendència més gran. Tots senten els colors i estan arrelats, però amb la sortida de Pau López, el club s’ha quedat sense la quota de jugadors la terra. Perquè fins ara, febrer del 2025, el Girona havia tingut sempre, com a mínim, un jugador gironí a la plantilla. Les darreres temporades a l’elit, entre Primera i Segona, la nòmina ha baixat, però sempre n’hi ha hagut. Pau López, Valery, Juncà, Granell, Gumbau, Eloi Amagat, Muniesa, Coris , Pere Pons o Carles Mas han estat els darrers, però el Girona no s’entendria sense els futbolistes de la terra que històricament han estat majoria a les plantilles de cada temporada. Sobretot en les èpoques en blanc i negre i quan el club es movia per categories no professionals. El salt a Segona A del 2008 es va fer amb una àmplia nòmina de gironins: Jose Martínez, Serra, Matamala, Dorca, Chechu Flores, Xumetra, Arnal, Jaume Duran i Hèctor Simón. De mica en mica, però, la xifra s’aniria retallant amb el pas dels anys fins a quedar-se amb dos la 2020-21 (Gumbau i Valery) i la 21-22 (Valery i Juncà) amb un quan l’extrem de l’Escala, ara cedit al Mallorca, es va quedar com l’únic representant. Aquest estiu, Pau López li va agafar el testimoni d’un honor, que ara ha quedat orfe.

El filial salva l’honor 

El sentiment de pertinença, doncs, Míchel l’haurà d’anar a buscar al filial, on hi ha alguns futbolistes de les comarques que ja han tret el nas al primer equip. Són els casos, d’Artero (La Bisbal), Ferran Ruiz (Santa Pau) i Dawda Camara (Banyoles). A més a més, el club no perd de vista el camprodoní Joel Roca, que està signant un curs notable al Mirandés, on juga cedit.