Un carrer per a Cristhian Stuani

L’Uruguai i el Girona estan i estaran units per sempre més gràcies a la figura de Cristhian Stuani. A base de carisma, compromís i, sobretot, gols, el davanter charrúa s’ha convertit en una icona per al club. El millor jugador de la història, sense discussió i que, alhora, té l’honor de ser el màxim golejador del club amb 135 dianes. «Ni Suárez, ni Cavani, Cristhian Stuani» es va posar de moda durant la primera etapa del club a Primera i a Montilivi és ben habitual veure banderes de l’Uruguai a la graderia. Enguany, amb 38 anys continua sent el referent social i futbolístic d’un Girona amb el qual ha tingut l’oportunitat de tocar la Lliga de Campions. A Girona i comarques és una autèntica llegenda, però i a casa seva? A Tala ha arribat la Stuanimania? Se segueix el Girona on el capità blanc-i-vermell va néixer i fer els primers tocs de pilota? La resposta la dóna l’alcalde, Leonardo Pérez. «Oh i tant que sí. En guardem un record molt bonic i el seguim amb el Girona. És un exemple de jugador humil que des de ben petit ha lluitat per complir el seu somni i que l’ha complert a base de sacrifici i professionalitat. És un gran referent per a la ciutat i per al primer club on es va formar, l’Atenas». 

Stuani va créixer en una família treballadora i les primeres puntades de peu les va fer a la plaça de davant de Calzados Gilmar, la sabateria que tenien els seus pares a Tala. A partir d’aquí, se’n va anar cap a Montevideo de ben jovenet per poder fer carrera, però mai ha oblidat els seus orígens ni la seva gent. De fet, sempre que hi torna, té detalls amb la gent del club i fa poc va dur-los una carretada de samarretes del Girona per als més petits, que segueixen sempre els resultats de l’equip, sobretot a la Champions League. «És un orgull veure’l jugar contra els millors equips i jugadors del món. Ens omple el pit de satisfacció que un talense chiquitín que va sortir dels potreros del poble pugui enfrontar-se al Milan, el Liverpool o el PSG», afegeix. Per tot plegat, Pérez revela que -pendent de si és reelegit- ha plantejat la possibilitat de posar un nom d’un carrer a Cristhian Stuani. Sí, a l’espera que a Girona se li faci alguna mena de reconeixement municipal, a Tala ja li preparen un carrer. Perquè la proposta vegi la llum, tanmateix, encara falta. «Hem fet la centrada i ara falta rematar-ho. El seu club (Atenas) ha d’acabar de posar fil a l’agulla, però per part nostra ja hi estem treballant. Seria més que digne perquè ha fet una carrera meravellosa a Europa i amb la selecció». 

Stuani és un dels dos futbolistes internacionals uruguaians que ha donat Tala. L’altre és José Herrera que, curiosament, va jugar al Figueres (1989-90), va ser mundialista al 1990 i va fer carrera a Itàlia (Càller i Atalanta). La localitat natal d’Stuani se separa en la zona urbana, que té uns 5.600 habitants, i la rural, per arribar en total a cap als 11.000. Pérez explica que és una ciutat «de serveis, sense grans fàbriques» on hi ha molt de «moviment de gent» a fer tràmits burocràtics i de bancs.