“Mai m’hauria imaginat jugar a un estadi de Champions”

El bombo d’en Sisplau sonant a la grada, el Jovent cantant i celebrant amb bengales al Gol Sud i la tribuna plena que feia goig... Aquest cap de setmana no hi ha hagut futbol de Primera Divisió per l’aturada de seleccions, però així i tot Montilivi ha lluït de valent amb la 47ena edició del Trofeu Costa Brava, que s’ha disputat el matí amb els quatre equips catalans que participen a la Lliga Genuine –formats per persones amb discapacitat intel·lectual–: Barça, Espanyol, Nàstic de Tarragona i, és clar Girona. 

“Mai m’hauria imaginat jugar a un estadi de Champions League”, explica l’Àlex Benjumea, capità del Girona, que a més a més hi ha guanyat després d'una tanda de penals agònica. Segur que avui podrà dormir més tranquil, perquè ahir, “amb els nervis, ni dues hores”. Bon capità, ha agraït la presència a l’afició, que ha omplert la grada coberta de l’estadi acompanyant els equips. Benjumea ha marcat el seu penal, però l’heroi ha sigut el porter Sergi Boix, aturant el decisiu. Ell sí que creia que algun dia jugarien a un camp de Lliga de Campions, i no oblidarà com va fer-ho. 

La celebració ha sigut espectacular, amb el Jovent Gironí encenent bengales amb precaució, el públic bolcat amb els jugadors i l’himne del Girona de fons. També s’hi han afegit jugadors del Barça i Nàstic (com l’ex Girona Kobayashi), que havien mirat atentament els penals després de jugar el partit pel tercer i quart lloc amb victòria blaugrana. La comunió s’ha confirmat en l’entrega de trofeus –tots quatre iguals–, amb foto conjunta i converses entre els equips, que ja es coneixen de la lliga. La victòria ha sigut especial pel Girona perquè, com recorda Boix, “és el primer cop que guanyem l’Espanyol”. El porter, això sí, hauria preferit fer-ho sense penals, “que són sort”, però ha estat a l’altura. “He tingut concentració per a aturar-lo, havia de deixar la ment en blanc i moure’m més ràpid que els altres”, explica.

La fita del Genuine en el Trofeu Costa Brava: «Fa anys que demanen jugar a Montilivi»

Girona i Espanyol han disputat la final després de guanyar les semifinals contra el Nàstic i el Barça, respectivament. Ha sigut un partit intens, sense gols fins als penals, però amb els jugadors aixecant uns quants “oooooh” a la graderia. Adel, de fet, s’ha crescut en l’escenari amb una rosca des de fora l’àrea que gairebé avança el Girona en la primera meitat i, en la represa, encara ha provat una rematada acrobàtica. L’Espanyol també les ha tingudes. Mereixen menció l’acció defensiva de Rodrigo per a mantenir l’empat i la sortida del porter, Boix, que ha salvat un gol en gairebé l’última ocasió del partit. Un tastet del protagonisme que tindria en el penal definitiu.

A tribuna han calat bé, els penals. Sempre agrada viure una tanda en directe, però els jugadors estaven més nerviosos. Benjumea, murri, ha demanat a un company que xutés el primer penal: “Em tocava a mi, ho he passat molt malament, però després he marcat i m’he desfogat”, respirava tot rient el capità un cop acabada la jornada a Montilivi. I quina jornada. Res a veure amb el futbol d’elit: Aquí els valors són el primer.

Aquest 47è Costa Brava s’hauria d’haver disputat l’estiu, com és habitual, però els treballs per a adaptar l’estadi a competició europea van impedir-ho. L’aposta pel futbol inclusiu ha sigut un èxit pels jugadors, que han gaudit moltíssim de l’oportunitat, i per l’afició, que ha fet brillar Montilivi. Raons de sobres per a repetir.