El passat blanc-i-vermell de Josep Ramon de la Fuente

Una trucada l’any 2003, prèvia al play-off d’ascens a Segona B del Girona, va ser el primer capítol de la història de Josep Ramon de la Fuente, actual entrenador de porters del Barça, amb els de Montilivi. Els homes llavors dirigits per Pep Moratalla, que seria acomiadat en plena lligueta, van patir la lesió del porter Jordi, i no volien afrontar l’esprint final amb el jove Fran i el juvenil Abel. L’escollit va ser De La Fuente, un gironí de Castell d’Aro amb passat al planter del Barça, Palamós, Toledo, Còrdova i Nàstic.

De La Fuente va signar un contracte per sis partits, que va jugar, amb un balanç de cinc victòries i una única derrota, i el Girona va aconseguir tornar a la categoria de bronze nou anys després de l’última vegada. La gran festa va ser al camp de l’Aguilas, on es va guanyar 0-2 amb gols de Matamala i Marcos.

L’any següent, el porter gironí no hi seria, però això no volia pas dir que s’havien oblidat d’ell ni que els camins s’havien separat per a sempre. De La Fuente va tornar el curs 2004-05, el del descens a Tercera Divisió. S’hi quedaria un curs més, el 2005-06, on l’equip de Domènec Torrent va quedar-se a les portes de pujar, perdent amb l’Eldenc en l’eliminatòria definitiva (1-0 i 0-2). Aquell va ser el darrer duel de De La Fuente vestint la samarreta blanc-i-vermella. En total, serien 60 partits (6, 18 i 36, respectivament).

En l’últim any va coincidir, entre d’altres, amb un jovenet Albert Serra. «Va ser una llàstima no pujar, sí. Teníem un equip ple de noms i allà a on anaves érem els favorits. Però aquesta va ser la motivació dels altres», defineix. Preguntat pel seu company ‘Dela’, explica que «era un porter de nivell top, amb caràcter. Exercia de capità, dins i fora del camp. I era un guanyador».

El central banyolí continua: «Estava molt implicat en el grup. Era un tio de vestidor, un paio que sumava i feia pinya. També tenia una virtut important: quan parlava, tothom l’escoltava». Serra assegura que «mai no em va fotre cap escridassada, després d’un error. No recordo que fos d’aquests. Era exigent amb els defenses, esclar, però et sabia generar confiança».

«I et protegia, davant dels àrbitres i els rivals. Davant de qui fos. Especialment, tenia cura amb els joves. Ens acompanyava, ens explicava coses. Però en general defensava a l’equip al complet. Era un porter que defensava el Girona», reivindica.

L’excel·lència del Girona en les darreres visites al Barça

De Messi a Lamine Yamal

De La Fuente és l’entrenador de porters del Barça des del 2012. El currículum impressiona: 181 partits amb Luis Enrique, 145 amb Valverde, 143 amb Xavi, 67 amb Koeman, 59 amb Gerardo Martino, 44 amb Tito Vilanova i Hansi Flick, 25 amb Quique Setién, 16 amb Jordi Roura i 3 amb Sergi Barjuan. Ha dirigit Victor Valdés, Claudio Bravo o Ter Stegen. Ha vist a Leo Messi i ara veu créixer a Lamine Yamal.

«Això demostra la seva professionalitat», recalca Serra. «És molt difícil tenir aquesta continuïtat al llarg del temps. Sobretot perquè hi ha molts entrenadors, i cadascú porta el seu cos tècnic de confiança. Més encara, en un club com el Barça, que busca el perfeccionisme constantment. I que no és una entitat qualsevol, per descomptat. Té molta transcendència».

Si ‘Dela’ no va passar de puntetes al Girona, tampoc no ho ha fet al Barça, tot i que amb papers molt diferents. «En el fons significa que sap adaptar-se i és flexible. Diu molt i bé, d’ell». Amb els anys, però, la seva personalitat no ha canviat gens: més d’un cop ha estat notícia per ser expulsat després de protestar. «Perquè es rebel·la davant les injustícies. El que deia, és un guanyador que defensa el que és seu. Abans defensava el Girona, i ara defensa el Barça», conclou Serra.

Subscriu-te per seguir llegint