La fórmula màgica de Javi Salamero

Javi Salamero no és psicòleg professional. Sí que té al seu historial una llarga trajectòria a les banquetes i despatxos en la qual ha hagut de solucionar diverses situacions límit. Moments delicats, sobretot al Girona, i molt semblants al que viu ara mateix l’equip blanc-i-vermell. És per això, que el seu testimoni, com a exentrenador i director esportiu, és sempre una veu autoritzada. Sí, han passat molts anys des que va aconseguir l'ascens a Segona B el 2007 i dues salvacions miraculoses el 2009 i el 2012, la segona més que la primera, i tant el futbol com el tractament del factor mental en l’esport han evolucionat molt. En aquest sentit, el Girona fa temps que treballa amb un coach i des d’aquesta temporada amb un psicòleg. Una quinzena d’anys enrere aquest món era força més desconegut. O no tenia un nom anglès i es feia d’una altra manera. Van ser sonades a l’època algunes de les activitats que Salamero va promoure per trencar la dinàmica, «millorar la cohesió» i, sobretot, «trobar els resultats». Barbacoes, karts, kayak i fins i tot, sessions de zumba van ajudar els Acuña, Corominas, Tortolero, Dorca, Tébar, Jandro i companyia a recuperar el camí de les victòries per acabar segellant la salvació a Segona A el 2012. 

«L’amenaça del descens és una realitat objectiva poc agradable i difícil de gestionar. Amb qualitat és més fàcil que sense, això segur. Han aparegut els dubtes i ara el més important és recuperar l’estat anímic dels jugadors perquè hi tornin a creure. Cal enfocar-se tots cap a un objectiu compartit comú». I Salamero posa l’accent en la paraula «comú». «S’ha de ser un equip i no un grup de futbolistes». I vet aquí la importància de la cohesió del grup. «S’ha de tenir clar que l’important és només el partit següent perquè sovint es posa l’atenció fora, en l’entorn, l’opinió pública, els resultats d’altres equips o en qüestionar-se les decisions de l’entrenador. Així, perquè no aflorin temperaments i egos i es busqui responsabilitzar els altres, cal potenciar la confiança i cohesió del grup», explica. Salamero va agafar el Girona 2011-12 en substitució de Josu Uribe a la 32a jornada amb l’equip instal·lat en descens i a sis punts de la permanència. «No només fèiem barbacoes, sinó també curses de karts, vam anar amb kayac i algunes sessions de zumba. També pinzellades psicològiques amb un coach que ens va ajudar a gestionar i relativitzar les emocions. Perquè la ment fa que les cames tirin més. És important controlar les emocions, ajudar-se entre si i que tot es tradueixi en resultats», afegeix. 

Pel que fa al vessant estrictament esportiu, Salamero és del parer que la clau és el convenciment i la fe en la feina. «Han de creure que el pla de partit dissenyat pel company, en aquest cas l’entrenador, és el millor per donar-los rendiment individual a curt termini perquè el col·lectiu afavoreixi i es pugui guanyar». En aquest sentit, assegura, des de fora, per on pot anar la solució. «S’han de cometre molt poques errades defensives, guanyar duels, ser un bloc sòlid, generós en l’esforç i, en atac, fer-ho amb la valentia d’un equip gran». L’aspecte ofensiu amoïna l’exentrenador, que és partidari de «la qualitat i la quantitat». «Qualitativament, han de jugar Portu i Stuani i, alhora, fer que estiguin acompanyats de molts efectius trepitjant l’àrea rival». 

Sigui com sigui, la qüestió de tot plegat és dilluns al vespre a Montilivi. «És el següent i el més important. Si es guanya, estic convençut que els jugadors sortiran reforçats, amb confiança i el nivell millorarà progressivament. Un resultat positiu retroalimenta». En aquest sentit, el Mallorca tindrà la baixa de Manu Morlanes per dilluns. El Migcampista ha recaigut d’un problema muscular i serà baixa, juntament amb Abdon Prats, a Montilivi on, per contra, sí que hi haurien de ser Muriqi, Asano i Navarro, tres dels homes de més qualitat dels balears.