Stuani salva el Girona (0-1)

El Girona respira. Somriu, alliberat després d'haver fet el que tocava, que era guanyar al camp del cuer. Gens fàcil ha estat endur-se els tres punts en un partit que durant molts minuts ha agafat color de pel·lícula de por, sobretot arran d'un travesser d'Iván Sánchez i d'un penal de Francés que el VAR ha invalidat. I de veure, també, el porter Hein aturava els intents gironins. Hi havia nervis i també por. Han estat molts minuts jugant amb foc fins que ha aparegut Déu nostre senyor per arreglar-ho. Stuani, tocat físicament, ha acudit a la seva cita amb el gol per decidir el partit i, també, salvar el Girona. Ara sí. Quines ganes de fer patir la gent.

Malgrat la situació del rival a la classificació, mort i enterrat de fa temps, i l'ambient enrarit que hi havia a l'estadi, el partit feia respecte. Molt. Ningú les tenia totes. Perquè si el Valladolid era el pitjor de la segona volta, el Girona era tot just el segon menys dolent. Tot i això, sobre el paper, la necessitat dels de Míchel havia de notar-se i fer decantar la balança per poder sumar una victòria imperativa per acostar-se gairebé a tocar de la salvació. L'objectiu podia ser fins i tot matemàtic avui en cas de victòria i que els acompanyessin. Les baixes per sanció de Krejci i Herrera condicionaven un onze titular on, d'entrada no hi era Stuani, a qui el fort cop a la cuixa va fer que Míchel reservés a la banqueta. Juanpe, Romeu, Abel Ruiz i Asprilla van ser, doncs, les tres novetats a l'onze tipus per la permanència d'aquestes darreres jornades. A davant un rival sense pressió, amb molta joventut, jugadors en posicions estranyes i, fins i tot un debutant. Tocava entrar bé al partit. Que es notés de seguida la fam de victòria. No seria així perquè els nervis tibarien les cames dels gironins, que ben aviat van començar a tremolar veient com el Valladolid arribava amb perill. I quin perill. Les pilotes perdudes per Asprilla desesperaven Míchel i d'aquí en naixerien dues accions perillosíssimes de Moro, que sortiria fora per poc, i de Chuki, que desviaria Gazzaniga.

Els dos ensurts despertarien un xic el Girona, que de mica en mica començaria a posar a prova Hein. Primer Romeu i després Tsygankov ho intentarien de lluny i Portu veuria, com se li anul·laria un gol per fora de joc. El murcià en remataria una altra fora en un tram de partit massa obert. Perquè els gironins continuaven jugant amb foc i Iván Sánchez xutaria llepant el travesser. Al Girona li convenia obrir la llauna per calmar la bogeria. Tsygankov era l'home més actiu en atac i Hein tornaria a evitar el seu gol abans que Asprilla no resolgués bé un contracop abans de la mitja part.

El partit continuava igual de perillós que havia començat. Ni futbol ni necessitat havia mostrat el Girona en una primera part de ruleta russa en què amb sort hauria pogut acabar 0-1, però on l'1-0 tampoc hauria estat injust. Tocava anar per feina i deixar-se de romanços. A punt va estar de fer-ho Asprilla, en un contra un que va salvar el porter local. Però no, els de Míchel continuaven abonats al risc. Al límit van estar en una pèrdua de David López que va acabar amb una rematada d'Iván Sánchez al travesser després del toc de dits de Gazzaniga. En el córner següent, el VAR invalidaria un penal xiulat inicialment per l'àrbitre per mans de Francés.

La por sobrevolava Zorrilla. Míchel no ho veia gens clar i faria entrar Stuani al camp. I aquí, és clar, la cosa canviaria, amb l'uruguaià al camp sempre passen coses. Un cop de cap, un rebot o el que sigui. I Déu nostre senyor va aparèixer per arreglar la cosa en una acció estrambòtica després d'una falta a l'olla. Qui havia de ser. Amb el 0-1 calia estacar-ho. I sort que hi era Gazzaniga per salvar un cop de cap mortal de Martín. Els darrers minuts han estat d'un patiment inhumà contra un rival que ha assetjat un Girona que ja tenia el que volia i que s'ha defensat fins al darrer segon per assegurar els tres punts. Una victòria que ha de ser la bona. Continuar a Primera és gairebé un fet. Les imatges de celebració a la gespa així ho demostraven.