El Girona i les històries de por amb final feliç

La plantilla del Girona va tornar ahir als entrenaments després de gaudir d’un dia de descans. L’alliberament arran de la victòria Valladolid (0-1) es va convertir en festa completa dimecres al vespre gràcies a la derrota del Leganés a Vila-real (3-0). Ara sí, la salvació ja és matemàtica i el Girona continuarà la temporada entrant a Primera Divisió. No ha estat fàcil; ans al contrari. I això que tothom se les prometia molt felices a l’estiu amb la participació a la Champions League i fitxatges amb, teòric, renom que havien de permetre competir amb tranquil·litat en tres competicions. A l’hora de la veritat ni una cosa ni l’altra. Sense cap exigència, a Europa s’ha fet el que s’ha pogut, però els resultats han estat molt pobres: una victòria i set derrotes. A la Copa tampoc hi havia cap pressió, però sí l’exigència de superar els rivals de categoria inferior, i no es va aconseguir arran de l’eliminació al camp de la UD Logronyès per penals en una nit per oblidar (0-0). I la Lliga, ai la Lliga! I això que semblava que a la primera volta l’equip podria fins i tot lluitar per entrar a Conference o Europa League. Il·lusos. L’equip s’ha desfet a la segona i ha acabat patint com feia anys que no ho feia per mantenir-se havent de demanar l’hora al camp del cuer, Valladolid, dimarts. 

No va ser un partit vibrant ni amb alternatives. Tampoc va tenir l’emoció d’haver de remuntar un resultat advers ni es va haver de fer front a cap atracament arbitral. Ni l’ambient era infernal; més aviat al contrari. Ara bé, el partit a Valladolid i el gol d’Stuani van passar directament a un lloc destacat de la història del Girona. El patiment viscut per una expedició gironina que estava feta un flam des d’abans de començar es va traslladar del xiulet inicial a la gespa i les cames van fer figa. Les cames i el cap, perquè en cap moment es va veure la necessitat de buscar la victòria. La por havia bloquejat els jugadors gironins que veien com el porter Hein aturava tots els intents i que entre Gazzaniga i el travesser els mantenia vius. Fins que va entrar Stuani. El gol de l’uruguaià va desencallar un partit que encara va tenir una dosi de martiri extra en l’afegit però que finalment va tenir un final feliç. 

El suplici de por que va passar el Girona a Pucela i, sobretot, el desenllaç alegre, situen el partit al nivell d’altres que van empènyer l’equip a celebrar permanències. El més recent, el 2014 quan a la penúltima jornada el Girona va estar uns quants minuts baixat a Segona B. Becerra mantenia l’equip al partit però l’empat no servia fins que va aparèixer Ortuño per rematar una centrada de Juncà i fer l’1-2 que permetria liquidar la salvació la darrera jornada. Les cares de patiment de Pablo Machín, Eloi Amagat, Francesc Rebled, Migue, Oriol Alsina, Timor, Richy o Felipe Sanchón al final del partit ho deien tot. Encara més dramàtic va ser el desenllaç del curs 2009-10. Girona i Múrcia es jugaven una plaça de descens a Segona B en la darrera jornada a Montilivi. L’empat servia als de Narcís Julià però Capdevila va situar un 0-1 que no es va moure fins en l’afegit, quan Kiko Ratón va transformar, amb suspens i l’ajuda del porter Alberto Cifuentes, un penal per empatar i salvar l’equip. Haver baixat aquell dia hauria suposat, molt probablement, la desaparició del club, que devia unes quantes mensualitats de sou als jugadors. El president Josep Gusó, exhaust a les escales que anaven de la llotja als vestidors no se’n sabia a venir. 

També en un moment crític arribava el Girona a Castelló un curs abans. Tot i un bon inici en l’any del retorn a Segona, una mala ratxa va fer que Raül Agné fos destituït i Javi Salamero agafés l’equip a manca de cinc partits i amb l’alè de les posicions de descens al clatell. El debut del nou tècnic va ser a Castelló on Gerard López va ser l’heroi capgirant el gol local i guiant el Girona cap a una victòria que deixava a tocar la permanència (1-2). Una mica més enrere i molt més avall pel que fa a categories, alguns recordaran com el Girona va esquivar el descens a Primera Catalana el curs 1995-96 gràcies a una remuntada exprés a Montilivi contra l’Igualada on els gols de Sarabia, Escriche i Rosas van suposar un 3-2 que va dur la bogeria a l’estadi i salvar l’equip. 

Així doncs, el Girona ha tornat enguany a lluitar per quelcom que era molt habitual al club i que era el normal d’ençà del retorn a Segona A el 2009, però que no feia des del 2019, evitar el descens. Aleshores, no es va poder evitar en una final contra el Llevant, en aquest cas a Montilivi, en què va sortir creu. I això que el Girona es va avançar amb gol, és clar, d’Stuani. Els valencians van capgirar l’1-0 amb dianes de Morales i Bardhi. El VAR no hi va ajudar corregint un penal a Pere Pons que va acabar d’enfonsar els d’Eusebio a Segona.