Stuani: "La meva prioritat és estar al Girona, però hi ha coses que no depenen de mi"

Cristhian Stuani ha estat l'home de la temporada al Girona. Amb 38 anys ha estat l'encarregat de sortir al rescat de l'equip quan la nau s'enfonsava i amb onze gols i una dosi de compromís i energia extraordinaris ha contribuït decisivament a la salvació del club. L'uruguaià ha estat el convidat al programa Montiliving i a part de repassar l'actualitat i com ha anat el curs, ha deixat anar una bomba que ben segur que no deixarà tranquils els aficionats gironins. "La meva prioritat és estar al Girona, però hi ha coses que no depenen de mi". Algun plat ha caigut tot fent el sopar i més d'un es deu haver ennuegat. "Ai, ja hi som", han pensat alguns. Amb contracte fins al 2026, l'uruguaià ha encetat un meló que ningú s'esperava. Repreguntat pels presentadors Nil Solà, Arnau Madrià i Àlex Luna, Stuani no ha volgut aprofundir-hi gaire. "És quelcom que cal treballar i ja veurem què passa els pròxims dies". En aquest sentit, ha afegit que no li correspon "parlar del seu contracte personal" perquè és "confidencial" i que "sempre" ha respectat al club, a qui està "molt agraït".

La visita del capità ha revolucionat l’espai coworking L’Hort on s’ha emès aquest any cada setmana el programa Montiliving. Abans d’entrar, Stuani confessava que sempre es posa «una mica» nerviós en aquests espais en directe mentre signava samarretes i es feia fotos amb els espectadors. Els presentadors, pla en tenien de nervis. Fins que la pilota va començar a rodar. A partir d’aquí, Stuani la va agafar i no va defugir gaires preguntes. D’entrada, va reconèixer que «ja feia temps» que estava «en alerta» sobre les possibilitats de l’equip de lluitar per la salvació. «En el dia a dia es podia arribar a pensar que passaríem angúnies. Calia estar preparat mentalment i posar-se mans a la feina. Molts no ho volien veure, però era una realitat», deia. L’uruguaià afegia que la plantilla estava feta per «gaudir i competir a la Champions i fer la Lliga sense problemes» i que en el dia a dia i arran de la mala dinàmica, començava a «flairar» i «obrir els ulls» que l’objectiu era un altre. I és clar quan van anar mal dades va ser el seu torn i el del Portu. «Si hem jugat més és perquè estàvem preparats. No calia preparar-nos perquè tenim el compromís amb el club i un sentiment de pertinença. Potser hi ha hagut altres jugadors que no han pogut donar el màxim pel motiu que sigui». 

Stuani va reconèixer que «per res del món» s’hauria imaginat jugar la Champions amb el Girona. «Va ser un premi a la meva trajectòria, dedicació i esforç amb el Girona. Un regal, no només per mi sinó per a tothom». Del partit de París revelava que «no només volia jugar, sinó que volia guanyar». 

Sobre la possibilitat que se li faci una estàtua a la ciutat, petició per la qual el programa ha engegat un procés de recollida digital de signatures, Stuani es mostrava tímid i reservat. «Ho agraeixo, però no m’agrada parlar de mi». Sí que va revelar que el gener del 2019 l’interès del Barça va ser real. «Hi va haver una nit que no vaig dormir perquè la cosa estava calenta, però mai he hagut de dir sí o no al Barça. No es va arribar aquí». En aquest sentit, l’uruguaià assegurava que si hagués pensat en els diners se n’hauria anat arran del descens. «Tenia una espina clavada i volia quedar-me per ajudar l’equip a tornar a Primera. Va costar i vam patir molt tots, però ho vam fer».