Patxi Otamendi: «Hi havia molta pressió per part de la Lliga perquè el Girona no pugés»

-Va poder dormir aquella nit?

Em va costar força...

-Quin record en guarda d’aquell dia?

Sobretot el silenci de quan va marcar Caballero. Feia la sensació que era irreal, que no podia ser. Com si fos una pel·lícula de por amb final dramàtic. Ens mereixíem un altre desenllaç.

-Estava preparat aquell Girona per pujar? 

Es van dir moltes coses...Hi havia molta pressió per part de la Lliga perquè el Girona no pugés. Ens estàvem finançant i havíem d’encarar el concurs de creditors. Ens forçaven a prendre decisions pel que fa a la propietat i hi havia un seguit d’actors que interessaven més que d’altres. Sí que és cert que si es volia créixer, vendre com es va fer era la millor opció.

-Ara que ja ha prescrit, es va intentar comprar el partit? 

En cap moment es va contemplar. Estàvem en el procés de venda i molt observats la Lliga.

-Es deia que el Lugo anava primat per l’Sporting.

L’únic que em va arribar, que no sé si és veritat o no, és que els jugadors del Lugo van dir als nostres a la gespa, que l’Sporting havia fet la feina...

-Què va pensar quan va marcar Caballero? 

Vaig estar dos o tres minuts paralitzat, en estat de xoc. Sabíem que l’Sporting guanyava i que s’escapava. Llavors va venir el gol anul·lat a Lejeune, el cop d’ampolla, la suspensió...Va ser tot caòtic. 

-Què li va dir el president del Lugo a la llotja?

Li vaig dir ‘com pot ser això? què ha passat aquí?’. No sabia què respondre’m. Al final, la feina era nostra. Va ser un drama sí, però la responsabilitat de guanyar era nostra i no ho vam saber fer. 

-Tenia la sensació que mai estaria tan a prop la Primera?

Bé, com que teníem el play-off contra el Saragossa vaig girar full de seguida. L’equip va reaccionar i amb el 0-3 a la Romareda sí que em veia a Primera. Llavors, a casa potser es pensava ja en la final...

-Què canviaria de les hores prèvies d’aquell dia?

La directiva va fer tot el que va poder. Vam incentivar la plantilla amb primes i renovacions en cas d’ascens. Un cop xiula l’àrbitre, no jugàvem. Hi havia molts interessos i un ascens podia canviar tot l’escenari. 

-Si s’hagués pujat, Delgado no hauria venut?

Això l’hi ha de preguntar a ell.

-Se n’alegra que el Lugo sigui a Primera RFEF?

No. Va ser dur, però amb els anys ha quedat com una anècdota. La feina l’havíem d’haver fet nosaltres.