Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

“Va ser una tortura futbolística”

Bruno Herrero, migcampista del Múrcia (2006-10) recorda el penal de Kiko Ratón que va suposar la salvació del Girona i els descens dels murcians avui fa quinze anys

Bruno Herrero, al mig, entre Alberto Cifuentes i Kiko Ratón durant el partit decisiu del 2010

Bruno Herrero, al mig, entre Alberto Cifuentes i Kiko Ratón durant el partit decisiu del 2010 / D

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Marc Brugués

Marc Brugués

Girona

El destí del Girona i del Múrcia va canviar radicalment demà farà quinze anys. Aquell dinou de juny del 2010, el gol de penal de Kiko Ratón va evitar que el Girona no només caigués a Segona B sinó que es veiés, també, a la desaparició amb tota seguretat arran dels greus problemes econòmics que arrossegava. Entre Kiko Ratón, el porter Alberto Cifuentes, la pluja i un punt de màgia, la pilota va entrar per mantenir el Girona a Segona i fer baixar el Múrcia a Segona B. Des de llavors, els gironins no han deixat de gaudir del futbol professional amb sis temporades a Primera i deu a la categoria de plata, a més a més de tastar la Champions League. Tot al contrari ha passat a Múrcia, el rival d’aquell dia i una plaça clàssica del futbol espanyol. D’ençà d’aquell descens a Montilivi, el conjunt murcià ha trepitjat tan sols tres temporades el futbol professional, des del 2011 al 2014, quan va ser descendit administrativament malgrat disputar el play-off d'ascens a Primera. Des de llavors que ha navegat per la Segona B i la nova Primera RFEF sense poder-ne sortir. Enguany va quedar eliminat pel Nàstic a la semifinal per l’ascens a Segona. 

Kiko Ratón i Cifuentes van ser els grans protagonistes d’aquella tarda històrica Montilivi. El porter, en una entrevista a aquest diari el 2016, deia que aquell episodi a Montilivi va ser “un dels dies més tristos” de la seva carrera “perquè vam baixar i per com va anar tot”. Malgrat tot, assegurava “no tenir cap mena de ràbia al Girona”. Juanma Hernández, per provocar el penal, Narcís Julià per l’expulsió que va fer enfurismar Montilivi, Jordi Melero a qui li queien pilotes al camp sense voler o Jose Martínez, de genolls sense mirar el llançament de penal, van ser altres protagonistes d’aquell dia. I com es va viure al bàndol visitant? De tragèdia per amunt va qualificar-ho la premsa de l’època. “Aquella jugada ens va marcar de per vida a tots els murcianistes que hi vam ser”. És Bruno Herrero, migcampista que va defensar la samarreta del Múrcia durant quatre temporades (2006-10) i que, curiosament, un temps més tard, també va jugar al Girona (2014). “Va ser una tortura futbolística. Havíem tingut el partit controlat els noranta minuts. Quan veig que Alberto encerta el costat, per una mil·lèsima de segon vaig pensar que estàvem salvats...”, explica l’andalús, un dels que va destrossar el punt de penal per intentar que Kiko Ratón s’entrebanqués o xutés malament. “No me’n recordo. Tot i que és veritat que era un moment de vida o mort i de vegades, el cap actua per sobreviure i es fan coses de les quals hom no se’n sent orgullós”, diu.  

L'andalús va jugar un partit de Lliga, a Huelva, i un de Copa Catalunya, contra el Barça Atlètic, amb el Girona el 2014

L'andalús va jugar un partit de Lliga, a Huelva, i un de Copa Catalunya, contra el Barça Atlètic, amb el Girona el 2014 / Marc Martí

Quan Bruno Herrero va fitxar pel Girona el gener del 2014 només quedaven Migue i Matamala d’aquell dia i, lògicament, van comentar la jugada. “Són partits que amb el temps recordes amb certa estima, però que ens va marcar el futur a tots els jugadors del Múrcia”.

Tracking Pixel Contents