El Girona fa feliç Stuani

Cristhian Stuani té totes les seves estadístiques memoritzades. Els gols que va fer amb Danubio, amb el Reggina, amb l’Albacete, amb el Middlesbrough, amb la selecció i, òbviament, amb el Girona. Els té tots al cap i sap que en duu 142 amb la samarreta blanc-i-vermella, sempre fent l’apunt que compta el de la Supercopa de Catalunya del 2019. El que se li hauria de preguntar un dia és si també té controlats els gols en partits amistosos. El moment pot ser el dissabte dia 19 d’aquest mes en què el Girona donarà el tret de sortida al futbol d’estiu i ho farà amb el Matador de Tala a la gespa del Municipal d'Olot. El capità hi serà com també hi serà el dia 8 al primer entrenament del Girona 2025-26 a la Massana. 

Stuani i el Girona s’han acabat entenent. Qualsevol altra cosa hauria estat equivocar-se fort. Tant d’una banda com de l’altra, però sobretot del costat del Girona. Deixar escapar Cristhian Stuani després que l’uruguaià, contra tot pronòstic, fos el gran artífex de la permanència de l’equip a Primera Divisió la temporada passada era quelcom que el club no es podia permetre. I no ho ha fet. El Girona i Stuani han arribat a un acord per actualitzar un contracte que, a dret de llei s’acabava el juny vinent, però que Quique Cárcel va reconèixer que «èticament» avui ja no estava en vigor. És per això que, després que Stuani esbombés que la continuïtat no estava clara i no depenia d’ell perquè «calia treballar coses», el club va posar fil a l’agulla per fer feliç el millor jugador de la seva història i premiar-lo com es mereix. Una llegenda viva del Girona, que millora les condicions d’un contracte al davanter que, amb trenta-vuit anys -a l’octubre en farà trenta-nou- complirà la seva novena temporada al club. El lligam d’Stuani amb el Girona continua sent per una temporada (fins al juny del 2026), això sí, amb opció a una altra depenent d’unes variables. Si es complissin, Stuani acabaria l’etapa al Girona amb quaranta anys.

El davanter charrúa ja tenia contracte fins el 2026, però les condicions eren molt baixes, sobretot, tenint en compte el rendiment. Per això, Stuani va alertar fa unes setmanes que «s’havien de treballar coses» i que la continuïtat «no» depenia d’ell. En aquest sentit, el director esportiu, Quique Cárcel va aclarir dies més tard, que «èticament» Stuani no tenia contracte perquè l’any que li quedava era fruit del diferiment que se li va fer fa uns anys i, el sou que li pertocaria és mínim. Per tot plegat, Cárcel va revelar que s’estava negociant l’ampliació i millora del contracte de l’uruguaià que finalment ha vist la llum. D’aquesta manera, el Girona fa justícia amb Stuani. S’hi posa al dia i el valora pel rendiment i compromís, més que no pas per l’edat. 

Stuani mai ha volgut parlar de retirada. Es veu amb corda per estona i sempre llança pilotes fora quan toca parlar-ne. Tot i això, encara que pels seus números pugui semblar mentida, el temps passa per tothom i el dia de l’adéu és més prop. De moment en té per una temporada que, depenent dels partits que jugui i dels gols que marqui, en podrien ser dues. Que lluny que queda el dia que el Girona va anunciar-ne el fitxatge, l’estiu del 2017 procedent del Middlesbrough. Arribava per reforçar la davantera d’un Girona debutant a Primera amb qui, de bracet, han anat escrivint una història màgica. El club s’està consolidant a Primera i ha disputat la Champions League, mentre que el davanter uruguaià s’ha convertit en el màxim golejador de la història de l’entitat. El binomi no es podia separar i no s’ha fet. Segurament els clubs estan per sobre de qualsevol jugador, però, l’estatus d’Stuani al Girona va més enllà de la categoria de jugador.  

Amb Juan Carlos renovat i el cas Stuani resolt, és moment d’obrir la porta perquè entrin reforços. Aquesta setmana haurien de caure els primers.