Míchel: «Tothom necessitava aquesta victòria»

L’eufòria desfermada de Míchel quan l’àrbitre va xiular el final del partit contra el València i el Girona sumava la primera victòria de la temporada no tenia res a veure amb la seva actitud a la sala de premsa. Tranquil, serè, alliberat. L’entrenador de Vallecas va reconèixer que sentia «felicitat», però, més que per ell, qüestionat en les últimes setmanes, pels jugadors. «He vist un equip que patia al camp i, tot i així, ho ha donat tot per guanyar. És un triomf molt merescut per ells. Quan sents que el jugador està donant el 100%, la paraula que em surt és ‘agraïment’. És una victòria molt especial perquè l’equip ha lluitat des del cor. És un sentiment que fortaleix sempre», va valorar.

Per al tècnic, la clau perquè aquesta vegada sortís cara va ser que «l’equip ha sabut patir»: «Hi ha moments molt feliços, però és quan les coses no surten bé quan s’ha de tenir ànima i estar junts per saber patir. Els jugadors ho han fet. Després de vuit jornades, han passat moltes coses dolentes. En quatre anys no recordo cinc expulsions en vuit partits, però és que també hem tingut lesions... El panorama no era el millor i han sabut lluitar com un equip. Els dono les gràcies. Aquesta victòria és per ells».

Conscient que molta gent pensava equivocadament que ahir seria el seu últim partit amb el Girona, en cas d’un nou resultat advers, l’entrenador va reconèixer que «no puc controlar el que passa a fora. La meva preocupació de veritat era el partit. Em preocupa poc la meva situació, els ho he dit als jugadors. Ells són capaços de sortir-se’n si estan junts, lluiten com un equip i tenen ànima. S’ha vist que l’equip ha fet un pas endavant, competint fins i tot quan patia. Com a tècnic, sé què he de fer per millorar l’equip. Hi ha decisions que no em toquen a mi. Tothom necessitava aquesta victòria». En aquest sentit, va afegir que «com entrenador, sé que puc estar molt en el focus i entenc que al futbol estic exposat. Sento les victòries i les derrotes amb la tranquil·litat de treballar el dia a dia per buscar un objectiu. No em sentia amb la sensació de jugar-me-la si guanyava o no. M’era igual perquè no depèn de mi».

Míchel va destacar que «hem tret forces contra tot el que ens ha passat. Primer marcant el segon gol i després resistint a l’expulsió i altres situacions de joc. Els jugadors han afrontat el final del partit amb una enteresa increïble. Quedar-nos a les portes d’aconseguir aquesta victòria hauria estat un pal molt gran».

Obrint-se de bat a bat, l’entrenador va convidar a la premsa a veure un entrenament del Girona -es fan sempre a porta tancada- i va treure la seva part més reflexiva parlant un altre cop de l’ego. «El primer que se l’ha tret soc jo. És impossible connectar amb els jugadors si no baixo el meu nivell d’exigència ni tinc empatia per saber com estan o perquè no arribem al nivell que jo vull. Som i són persones. No me n’he adonat fins que els he vist patir de veritat. Hauríeu de veure els entrenaments, es poden obrir. Quan no els surten les coses, no és perquè no vulguin. M’ha costat temps posar-me al seu lloc».