Arnau retorna la pau amb un gol en el moment oportú

En un capítol de la tercera temporada de «Ted Lasso», la sèrie més vista d’Apple TV que tracta sobre el dia a dia d’un entrenador de futbol americà que accepta el repte de dirigir un equip de la Premier i el porta a tocar el cel, es fa la reflexió que «el futbol és més que un joc. És d’aquelles coses al·lucinants de la vida que avui et poden enfonsar a la merda. I un minut després és com el dia de Nadal. Té el poder de convertir homes en herois o en dolents». Això és exactament el que va experimentar el Girona el passat dissabte.

Després d’un inici de temporada molt dolent, i que donava continuïtat al trist final del curs passat en el que havia de ser el millor any de la història per la Champions, l’equip de Míchel va respirar amb la primera victòria contra el València (2-1). No va ser fàcil. Els gironins van avançar-se al marcador gràcies a una genialitat de Vanat que confirmava les bones sensacions a la gespa, però l’entrada de Javi Guerra a la segona part va revolucionar el partit a favor del València fent patir l’equip gironí i obligant Gazzaniga a lluir-se. El porter argentí, però, no va poder aturar un Diego López que posava l’empat després de rebre una assistència de Danjuma, rebut entre xiulets per part del públic local. Es va fer una fosa en negre a Montilivi, amb la decepció d’haver de reviure una nova escena de por. Quan pitjor anaven les coses, Arnau va encarregar-se de retornar la pau a l’estadi amb un gol en el moment més oportú.

El defensa maresmenc, que setmanes abans semblava un dels assenyalats per Míchel i va viure amb resignació les suplències davant el Vila-real, Athletic i Espanyol o el canvi a la mitja part contra el Llevant, va respondre amb una jugada d’estratègia, caçant el rebot del xut de Vanat que va topar amb Agirrezabala després d’una falta executada per Asprilla, quan l’equip més ho necessitava. La reacció immediata d’Arnau va ser córrer mentre es tocava l’escut de la samarreta al pit amb el cor ple d’eufòria. Va ser una catarsi.

«El gol? És una alegria per mi, però he pensat en l’equip. Hem passat moments complicats i ens està costant molt. He tret tota la ràbia que tenia dins. Necessitàvem guanyar fos com fos», va reconèixer Arnau després de donar la primera victòria de la temporada al Girona. El jugador va afegir que «estem tots implicats per capgirar la dinàmica i ho hem aconseguit a Montilivi. Prefereixo no parlar de l’àrbitre, no entenc perquè han revisat l’acció tant de temps».

A disposició pel que es necessiti

Míchel sovint recorda els futbolistes que l’han acompanyat des del principi del seu camí al Girona. Juan Carlos -lesionat tot el curs-, Arnau Stuani i Iván Martín hi han sigut des del primer dia i, al final, el tècnic sap que els té a disposició pel que es necessiti.

En el cas d’Arnau, que va ser l’autor del gol de la sentència a Tenerife per certificar l’ascens a Primera, s’ha fet un futbolista professional de cap a peus amb l’entrenador de Vallecas. «És un dels jugadors que porten cinc anys amb mi i es nota. És un jugador molt i molt intel·ligent. Sempre li he dit que el seu nivell no depèn del físic ni del futbol, sinó de la seva intel·ligència en el joc. Per mi és un crack en això», va comentar Míchel.

Habituat a fer de lateral dret, va fer palesa la seva polivalència ocupant diverses posicions contra el conjunt de Carlos Corberán. Arnau, que va recuperar la titularitat després de dues jornades sent suplent, va començar l’encontre situat al carril dret arran de les modificacions que ha hagut de fer Míchel en la línia defensiva per les baixes passant a jugar amb tres centrals (Francés, Vitor Reis i Blind). A més a més, com va explicar el tècnic: «Sabia que podia jugar d’extrem, depenia de la situació del lateral esquerre (Jesús Vázquez), i ho ha fet a la perfecció fins a la lesió de Francés, quan ha passat a jugar de central. Ha fet un partidàs. Quan Danjuma ha jugat d’extrem obert, li ha tocat ser lateral».

Francés va haver de ser substituït al minut 23 per un esquinç al turmell i l’únic defensa disponible del primer equip a la banqueta era Hugo Rincón, que va ocupar el lloc d’Arnau i el maresmenc es va desplaçar a l’eix suplint l’aragonès.

No són les úniques posicions que domina Arnau, qui ha fet de pivot en més d’una ocasió.

El braçalet de capità

Arnau coneix millor que ningú les dificultats que ha tingut el Girona per fer-se un lloc entre els 20 equips de Primera. Va firmar pel club blanc-i-vermell l’any 2018 i el 2020, amb 17 anys, debutava amb el primer equip a la Copa del Rei. Ja no es va moure d’allà. Quasi cinc anys després, hi continua i ho fa convertit en un dels puntals de l’equip gironí, sent el segon capità i portant el braçalet en la majoria de partits. Diumenge també va ser l’heroi.