Àlex Moreno: «La victòria contra el València ha canviat l’estat anímic de tothom»

-Als aficionats no els agraden les aturades. Els futbolistes, per contra, les agraeixen de tant en tant?

Ens serveix per estar amb la família i els amics i fer coses que també són necessàries. A veure si podem recuperar lesionats i preparar el partit del Barça.

-Quants quilos de sobre es van treure amb la primera victòria del curs contra el València?

Sempre és important trobar la primera victòria en ratxes així. A Vigo quasi la teníem al sarró i se’ns va escapar al final per penal. A Bilbao vam jugar molt bé i també vam estar a punt. Guanyar el València a casa davant l’afició va ser molt important per a tothom, jugadors, cos tècnic i afició. Va ser un alliberament.

-Li havia costat mai tant guanyar el primer partit?

(Rumia). Potser no... En tots els clubs sempre hi ha moments dolents i que costen durant la temporada, amb ratxes de sis o set partits sense guanyar, al principi, al mig o al final. Passa a tothom. Ens hem de centrar en nosaltres i pensar en com fer mal al Barça.

-Van fer alguna activitat de grup extra com ara barbacoes, karts o karaoke que, de vegades, es fa en aquests casos?

Vinc d’Anglaterra i allà no hi havia tantes trobades en grup. Ens reuníem més en petits grups. Aquí, per contra, es nota que l’equip vol fer pinya. Fem dinars, moltes bromes i això fa vestidor. La setmana de rebre el València vam fer un sopar i això sempre serveix per fer grup i remar en la mateixa direcció.

-Els ha abraçat gaire Míchel? Va dir que més que fotre’ls canya, necessitaven estima.

(Riu). Han sortit vídeos on fot canya i crida molt. Té la seva personalitat i manera de ser. Ha millorat molt, però des de la banqueta li surt aquesta energia. No s’ha de criticar. És molt bona persona i, per mi, un dels millors entrenadors que he tingut per la manera de treballar, de ser i de com té cura del jugador.

-Va debutar a la segona part del dia de Vila-real amb 4-0 al marcador. Pensava ‘on m’he posat?’?

Vaig entrar al camp sabent que no tenia ritme de pretemporada i que n’havia d’anar adquirint. Em tocava sortir amb 4-0 i vaig prendre-m’ho com una manera d’agafar ritme i fer-ho com més bé millor. Hem fet un canvi físic gran, tots respecte a aquest partit.

-A partir del triomf contra el València això ha d’anar cap amunt o costarà sortir de baix?

Hem de mirar el següent partit. A final de curs, ja veurem on som. Lògicament, no és el començament de temporada que volíem. Amb la victòria l’estat anímic ha canviat. L’afició va estar de 10 i és important que estigui al nostre costat.

-Com es viu sense competència directa el lateral esquerre?

No ho veig així. Jo m’he d’exigir tant si n’hi ha un altre com si no. Sóc molt exigent i no em relaxo mai. M’agrada jugar sabent que ho he deixat tot al camp, no per si tinc competència o no. Diuen que és bona per al rendiment però en el meu cas no em relaxaré per no tenir-ne.

-És una posició exigent. D’anar amunt i avall. On es troba més còmode de lateral o de carriler?

Les meves qualitats són de córrer a l’espai i buscar la profunditat. A poc a poc anirem agafant les bones sensacions al camp, que ja es van veient. Jo m’adapto als dos sistemes, que són bons per fer mal rival. No tinc preferències.

-El veurem trepitjant més àrea i fent gols?

Vaig començar d’extrem i sempre n’he fet. En un amistós amb l’Elx van expulsar el lateral i em van baixar al lateral a la segona part. Després, l’altre lateral estava lesionat i vaig haver-hi de tornar a jugar. Va ser Rubén Baraja, el tècnic que m’hi va posar per primer cop. Llavors, quan torno al Rayo i arriba Míchel, ja m’hi quedo i la història és la que és.

-Parla de Míchel. Quin paper va tenir en el seu fitxatge?

A l’estiu em va enviar un missatge dient-me que, si hi podia haver l’opció de venir al Girona, li agradaria que es concretés. Quique Cárcel també hi va tenir a veure. Parlant amb ells vaig decidir venir cap aquí.

-Ho va tenir clar de seguida?

És un repte molt agradable. Un club que ve de jugar la Champions amb un equip molt sòlid. Vaig parlar amb Míchel i Arnau Martínez, a qui coneixia. Va ser molt fàcil i no m’ho vaig pensar gaire.

-El Girona ja l’havia volgut fitxar anys enrere.

Sí, fa un temps. Quan era al Rayo, però no va poder ser.

-Ve de jugar al Nottingham i a l’Aston Villa. Ha notat gaire diferència respecte al futbol anglès?

El ritme de joc, sobretot. Allà és més d’anada i tornada, aquí més de possessió. Són tàctiques de cada entrenador en cada partit. El Sevilla, per exemple, va ser una prova que es pot fer mal al Barça.

-Des d’Anglaterra, què es deia d’aquell Girona que va meravellar i va ser tercer?

Doncs veia que tenia bons jugadors i que competia molt bé. Allà no se’n parlava gaire, però amb el Dibu Martínez o Emi Buendía sí que comentàvem la jugada.

-Se n’han anat molts jugadors. Què en queda d’aquell equip i com explica el canvi?

Queda un vestidor molt sa. M’ha sorprès molt per com tothom té cura de tot i el tracte tan bo de l’staff i els treballadors.

-L’objectiu és salvar-se i prou?

L’objectiu és guanyar el Barça dissabte.

-És gaire diferent l’entorn de clubs com el Betis que el del Girona?

Són semblants. Cada club té una essència especial per l’afició, la ciutat o la història, que crida l’atenció.

-Quin company l’ha sorprès més?

Ui! Uns quants...Només d’arribar Francés, Bryan Gil, Portu, Iván Martín... Tenim una colla als rondos que sempre som els mateixos. Som un grup molt bo, xerrem de tot i ens ho passem molt bé.

-Caram. Quin bon ambient.

Sí, sempre hi ha moments divertits. Tinc un piló de grups de whatsapp del Girona. Que sí dels rondos, de la plantilla, del club, del Fantasy, del Fornite. Ple. Més que de la família, potser. Anem a dinar amb les parelles i sempre estem en contacte per una cosa o altra.

-Ara toca el Barça. Amb la moral de venir de guanyar es veu diferent?

Serà un partit molt difícil. Haurem de fer les coses molt bé en defensa i en atac i a veure si ens podem avançar.

-Que jugui Lamine Yamal o millor que descansi un xic més?

Amb ell es nota quelcom de diferent. Si hi ha de ser, defensarem tan bé com puguem. Tot i això, qualsevol és capaç de desequilibrar el partit...

-Què en queda d’aquell vailet de 19 anys que feia entremaliadures amb el Llagostera a Segona B el curs 2012-13?

Una persona que ha agafat molta experiència dels moments bons i dels dolents. Miri, li faré una revelació. Només arribar a Girona, el primer que vaig fer va ser passar pel Municipal de Llagostera per reviure la meva etapa allà. Vaig entrar al camp amb la meva parella i vaig estar-hi cinc o deu minuts mirant-lo tranquil, recordant els moments bons a Segona B i el partit de Copa contra el València.

-Un moment de nostàlgia.

Vaig pensar: ‘sóc aquí al costat, vaig a veure com està al camp i aviam si trobo algú conegut com l’Oriol o altres’. Vaig reviure jugades que encara tinc al cap de l’època. Són molt bons records i companys amb qui encara parlo com en Dani Planagumà i altres.

-Ha tingut temps de retrobar-se amb Oriol Alsina?

Encara no. He vist que en alguna entrevista parlava bé de mi. Sempre li estaré agraït per les seves paraules i per l’oportunitat que em va donar. Em va ajudar i vaig aprendre moltíssim. Van ser moments èpics a Llagostera.

-Qui era el seu ídol de petit?

A part de Leo Messi, Fernando Torres. Fins i tot havia anat a Liverpool a veure un partit seu.

-Quantes llengües parla?

A Anglaterra vaig millorar molt l’anglès i al cap de tres mesos ja feia alguna entrevista. La gent valora molt que parlis la llengua del lloc. Anglès, català i castellà.

-És nascut a Vilafranca. Li agraden els castells? En feia?

N’he vist força amb el meu cosí. De practicar-ne, no. Només quatre ximpleries de petit per casa. Viure’ls en directe sí, però des de fora.

-Ha jugat tres anys i mig al Betis. Sap ballar sevillanes?

Per la Feria de Abril vaig haver d’aprendre la primera i la segunda (passos de flamenc) per començar a practicar. Ho agafo de pressa (riu).

-Quina és la broma més grossa que ha vist en un vestidor?

Uff! Al Rayo n’havia viscut de molt heavys. Des de pintar un cotxe, a canviar el xampú per oli o posar una rata viva al necesser d’algú... (Riu).

-Aquí n’ha rebut?

No... Aquí, de moment hi ha multes per tot. Per fer un minut tard a un control... Són molt estrictes. No es pot fer servir el mòbil en diversos llocs. Són normes de vestidor que també inclouen un punt d’alegria. Ens serveix al final per anar a fer un bon sopar (Riu).

-Quina sèrie mira?

Amb el trasllat ara ha estat complicat. He mirat la segona temporada de You i, quan venia d’Anglaterra, vaig tornar a veure Prision Break, que m’encanta. També n’he mirat una de Bola de Drac.

-Té algun malnom o motiu?

Potser la Moto o la Bala, em deien alguna vegada.