Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Cárcel: "Tant jo com el club estem a mort amb Míchel; mai he tingut dubtes"

El director esportiu revela que la dificultat de concretar traspassos va generar la demora en l'arribada dels fitxatges

El barceloní explica que Yangel Herrera va demanar sortir la vigília del partit a Vila-real perquè deia que "no era feliç en el projecte"

S'obre a la renovació del tècnic, que acaba contracte el juny del 2026, quan l'equip s'estabilitzi a la classificació: "Si apareix l'opció m'agradaria que continués"

Marc Brugués

Marc Brugués

Girona

Gairebé un mes després d'haver-se d'ajornar la conferència de premsa prevista de balanç del mercat d'estiu i, a les portes del derbi contra el Barça, Quique Cárcel ha comparegut aquest migdia per analitzar la situació que viu l'equip i la configuració final de la plantilla. Ho ha fet acompanyat pel director general, Ignasi Mas-Bagà que ha aclarit alguns aspectes econòmics i ha detallat que la temporada passada, per exigència de la Lliga, el club ha hagut de fer un pla a tres anys en la inversió de plantilla. "Consideren que el de la Champions va ser un any extraordinari i ens monitoritzen a tres anys", ha dit. Esportivament parlant, Cárcel ha fet unes quantes reflexions i, com sempre, no ha esquivat cap pregunta. Una de les respostes més destacades, sens dubte, ha estat sobre Míchel, després d'el mal començament de temporada. "Mai he tingut dubtes, jo. Per part meva i del club, sempre hem estat a mort amb ell. No puc dir què hauria passat si haguéssim perdut tres o quatre partits més, perquè això és futbol, però sempre he confiat al cent per cent en ell". En aquest sentit, i conscient que el tècnic -i ell també- acaba contracte el proper trenta de juny, li obre la porta a la renovació. "Ja veurem què passa. Ara ens n'hem de sortir i serà difícil. Quan la cosa es traquil·litzi, si apareix l'opció, m'agradaria que continués. Sempre he dit que és un entrenador de projecte".

Cárcel ha detallat que el retard a l'hora de fer incorporacions aquest estiu va ser motivat perquè necessitaven ingressar quinze milions en beneficis i que fins que no van tancar els traspassos de Miguel Gutiérrez i Miovski no van poder desencallar els fitxatges de Vanat, Bryan Gil i Ounahi, que tenien gestionats feia temps. "Si no trèiem jugadors, teníem el límit salarial exhaurit". Tot plegat va fer que els darrers dies de mercat fossin d'allò més moguts i intensos. Primer, amb l'oferta "irrebutjable" per Krejci i després, quan a la vigília del partit a Vila-real, Yangel Herrera va dir-li que no era "feliç en el projecte" i que se'n volia anar. "A cap dels dos els volíem vendre ni jo ni el míster. Llavors a Vila-real va tenir la jugada desgraciada al minut deu que va penalitzar l'equip i vam viure un calvari. És un noi excepcional i un jugador brutal". Pel que fa a la gestió de la porteria, Cárcel ha dit que després de la lesió de Juan Carlos, Livakovic era una opció "bestial" i que "no tenia cap sentit no incorporar-lo si entrava en els paràmetres econòmics". Tot i això, el màxim responsable esportiu gironí ha assegurat que ni a Livakovic ni a ningú se li va prometre la titularitat. "Mai ha promès res a cap jugador. Això no és cert. Si l'agent ha dit no sé què a no sé on, no en tinc constància".

Directe: La roda de premsa de valoració del mercat del Girona FC / Redacció

A Montilivi des del 2014, Cárcel ha recordat que mai ha perdut el discurs de la "humilitat" malgrat "l'exigència tan gran" que ha entrat al club. "No ho entenc gaire perquè ser a Primera és un somni i s'ha de guadir. Ja ho he dit altres cops, però la gent no entenc aquest missatge. Estic orgullós de ser el desè límit salarial de Primera i em sento un priviliegiat per conduir aquest vaixell tan bonic d'èxit". Cárcel afegia que té la sensació que l'entorn s'ha acostumat a viure coses positives. Amb una sola victòria en vuit jornades i una dinàmica negativa que ve de la segona volta de la temporada passada, Cárcel ha analitzat què va passar el darrer curs. "Per Nadal de l'any passat tothom hauria dit que un cop eliminats de la Champions, començaríem a guanyar partits i entraríem a Europa altre cop. Som uns passerells. No som conscients del que hem viscut, de jugar una Champions. Em fixo en l'Athletic Club, que pateixen lesions, fan partidarros i perden, a la Lliga no guanyen...Viure una fantasia fa que tots perdem el món de vista. Per això, per mi, quan vam començar a perdre partits i esvair-se les opcions de ser a Europa, ja no hi va haver motivació. Ens n'anàvem a Segona i tothom patia. Els mitjans per la feina, el club, la ciutat, tothom. El problema és dels humans ,que tenim la capacitat d'oblidar d'on venim i qui som. Jo tinc la sort que vinc de baix, de Segona B i Tercera i, per mi, cada any és un privilegi", ha dit Cárcel que demana "unió" a tots els àmbits per sortir d'aquesta situació.

Tracking Pixel Contents