El final més cruel: El Girona perdona i el Barça el castiga en l'afegit (2-1)

Poques vegades tornarà a tenir el Girona una oportunitat tan bona de guanyar el camp del Barça com la que ha tingut aquesta tarda. No se n'ha sortit i tampoc ha pogut empatar malgrat que els de Míchel, semblaven tenir un punt, almenys, al sarró. Al final, res, una aparició letal d'Araujo en l'afegit ha deixat amb un pam de nas i sense cap mena de botí els gironins en guió d'allò més cruel. És el que té el futbol, quan es generen cinc o sis ocasions claríssimes de gol, tens el Barça contra les cordes per liquidar-lo, i no ho fas, corres el risc de pagar-ho. I això és el que li ha passat al Girona, que ha llepat en el millor partit de la temporada fins ara amb un final de guió tràgic que manté l'equip en descens. Les sensacions han estat bones sí, és clar, però ha mancat d'encert ha matat un equip que per algun motiu és el segon pitjor golejador de la categoria. Vanat, Portu, Roca, Witsel... Hauria estat molt bonic després que el belga fes l'1-1 de xilena. Al final, Araujo ha esguerrat el somni d'un equip que vol, però no pot i continua encallat al pou.

Era un dia dels grans, dels més esperats de la temporada, especial. Normalitzat -el sisè cop-, esperat i temut alhora per a un Girona que visitava el Lluís Companys amb el repte de fer mal a un Barça, amb baixes sí, però amb Lamine Yamal a l'onze titular. La presència del maresmenc espantava d'entrada, tanmateix, Míchel havia preparat el partit comptant-hi i treballat la manera d'aturar-ho. Fer-ho ja, era una altra història. El tècnic madrileny ha tocat també una tecla amb un canvi de sistema amb el retorn a la línia de quatre en defensa i la gran novetat d'Arnau Martínez al pivot amb Witsel. L'entrada de Joel Roca, un cop tornat del Mundial sub-20 ha estat l'altra novetat a l'onze gironí. No semblava mala idea formar amb dos migcentres de contenció i, a dalt, quatre jugadors dinàmics i ràpids. Tot plegat per mirar de fer mal al Barça i fer encara més bona la victòria -la primera de la temporada- contra el València i respirar una mica a la classificació.

Ofegar el Barça amb una pressió asfixiant com van fer el PSG i Sevilla podia ser el camí a seguir per al Girona que, tot i això, no va triar aquesta opció. No tenia les cames per fer-ho, segurament, i va veure com el Barça li amagava la pilota només començar i l'hi ensenyava ben poc. De fet, la possessió durant el primer quart d'hora ha fregat el 90 % pels blaugranes abans que Pedri hagi fet el que ha volgut dins l'àrea fins a enviar la pilota al fons de la porteria de Gazzaniga. Arribava l'1-0 en la primera ocasió de perill d'un Barça que s'ho veia fet i es pensava que seria bufar i fer ampolles.

No seria així. L'1-0 ha relaxat el Barça i tensionat un Girona que ha reaccionat de seguida i en una deixada d'Arnau de cap, després d'un córner, ha enviat la pilota a gol amb una xilena espectacular. Un gol de traca i mocador del belga, de 36 anys, que ha celebrat el retorn a la internacionalitat de la millor manera. El pla de partit de Míchel anava per bon camí, perquè trobava la manera de robar, sortir amb velocitat i, sobretot, crear perill. Molt de perill. Perquè abans de la mitja hora tindrien l'oportunitat de gairebé sentenciar el partit. Primer quan Szczęsny ha salvat un u contra un davant Vanat i, pocs minuts després, un ràpid contracop de Portu ha acabat amb la pilota al pal del murcià. El mig miler d'aficionats gironins es posaven les mans al cap veient com el Girona perdonava la vida al Barça.

No ho semblava, però el partit s'havia obert i el Girona hi havia entrat de caps. Míchel, que patia des de la banqueta veient com, després d'haver deixat escapar tres ocasions claríssimes per avançar-se en el marcador. La cosa no s'acabaria aquí perquè si bé Rashford va enviar un llançament de falta al pal, el Girona tornaria a perdonar després que Witsel rematés llepant el pal una centrada d'Àlex Moreno. El Barça feia figa davant d'un Girona immens que li feia tremolar les cames. L'espina, no haver tingut punteria per fer més gols, amb el risc de pagar-ho a la represa.

Més encara quan la primera jugada de la segona part ha estat una bona combinació entre Arnau, Roca i Bryan Gil que l’andalús ha estavellat a l’exterior de la xarxa. No hi havia maneres. Mentrestant, el Barça tenia la consigna de xutar. Fermín, Lamine o qui fos posaven a prova un seguríssim un Gazzaniga que no ha pogut aturar la rematada de Cubarsí que una falta prèvia d’Èric Garcia a Rincón va evitar que fos el 2-1.

Rashford ho intentaria uns quants cops fent la guerra pel seu compte, però toparia sempre amb Gazzaniga. L’estat físic de Lamine i Pedri ha fet que Flick els substituís i posés, en principi, les coses més fàcils a un Girona que, per la seva banda, havia fet entrar Asprilla, Solís i també Stuani. No passava res. Els minuts passaven. Era la millor notícia per a un Girona que ja es veia amb un punt. No seria així, perquè Araujo aixafaria la guitarra i glaçaria les il·lusions blanc-i-vermelles.