El Girona fa màgia a Montjuïc, però no desfà l’encanteri

El Girona va fer màgia a Montjuïc per intentar allargar la bona ratxa de resultats, després de tres jornades consecutives sense perdre, però no va ser prou poderosa per desfer l’encanteri del Barça. Un gol d’Araujo a l’últim minut del temps afegit va deixar KO els de Míchel amb una derrota del tot immerescuda (2-1) per deixar líders els blaugranes de manera provisional a l’espera del que faci aquesta nit el Reial Madrid.

L’entrenador blanc-i-vermell va revelar en la prèvia del derbi català que tenia un pla i li va sortir a la perfecció -només va faltar una mica d’encert- fins a la darrera jugada.

Witsel establint l’empat 1-1 al marcador de l’Estadi Olímpic Lluís Companys al minut 20 de partit amb un meravellós gol de tisora va ser el primer pas per començar a desarmar un Barça que va acabar tocat, desorientat, amb Hansi Flick expulsat per doble groga després de protestar exageradament de la frustració que sentia i que només una genialitat del central uruguaià, reconvertit com a davanter centre arran de les moltes baixes que acumulava el Barça, va poder arreglar.

Després d’un primer temps del derbi català amb possessió per a l’equip de Hansi Flick i els gironins defensant-se com si fossin un equip d’handbol, Pedri va aconseguir obrir la llauna fent-se un lloc a l’àrea blanc-i-vermella mentre Blind, Vitor Reis, Gazzaniga i companyia el contemplaven incrèduls perquè el migcampista canari, que és dretà, els sorprenia amb un xut amb l’esquerra ajustat al pal. Tocaria patir, com havia advertit Míchel en la prèvia, però també hi havia un pla a la recambra. El conjunt gironí, lluny d’abaixar els braços o rendir-se directament com va fer al principi de temporada a Vila-real, on li va caure un dolorós i vergonyós 5-0, va apostar per fer màgia a Montjuïc. Aquella muntanya omnipresent sobre la ciutat de Barcelona, que ahir per poc conquereix el Girona.

La xilena del migcampista belga, que ha aprofitat el seu retorn a la selecció durant la darrera aturada per millorar el seu estat de forma i millorar la seva confiança, no va ser l’única ocasió clara que van tenir els de Míchel. La va tornar a tenir Witsel, però sobretot Vanat, amb un cacau refusat per Szczesny; Portu, amb una pilota al pal; i Bryan Gil, que es va equivocar amb la trajectòria del seu xut.

L’entrada de Fermín a la segona meitat va canviar els aires de l’encontre, entre la pluja que anava i venia al camp i que feia mobilitzar als més de 40.000 persones que hi havia a la grada, sobretot turistes amb prop d’un miler de gironins. Gazzaniga va salvar el Girona dels xuts del migcampista andalús sense que això impliqués que els jugadors blanc-i-vermells ho passessin malament. Tampoc quan Jesús Gil Manzaon va anul·lar un gol a Cubarsí per una falta prèvia d’Eric Garcia. No van renunciar a la remuntada, però es van quedar en l’intent i continuaran en posicions de descens.

La veritat és que es podia perdre davant el Barça, encara que no per això la derrota deixa de fer mal. Va ser immerescuda. Després de tot, l’única cosa que es pot fer és quedar-se amb les coses positives, que van ser moltes, i continuar creixent com fins ara. Dissabte que ve serà importantíssim aprofitar les sensacions per guanyar l’Oviedo a Montilivi. I llavors no pot dependre només de l’encert.

Subscriu-te per seguir llegint