El «valor sentimental» dels abonats per poder continuar a Montilivi

Fins que no hi hagi res en ferm, no es podrà opinar de veritat. Mentrestant, però, els aficionats del Girona intenten treure conclusions de les declaracions d’Ignasi Mas-Bagà, director general del club blanc-i-vermell, sobre l’estat del projecte del nou estadi que continua en mode loading...

Andrea López, abonada del Girona, és veïna de Montilivi i reconeix que «em va genial la ubicació de l’estadi perquè visc molt a prop i em permet anar i tornar caminant». És conscient, que «és una cosa cent per cent personal». No obstant això, aquesta aficionada dona «molt significat al fet que estigui a Girona ciutat i també al valor sentimental»: «Recordo anar a veure el Girona amb 11 o 12 anys ja a Montilivi. Canviar d’estadi i ubicar-lo a un altre indret, trencaria una mica l’estima que li tenim a un lloc on hi hem viscut tantes coses bones i dolentes perquè una de les que tinc més presents és el play-off contra el Rayo...». Amb seient al Gol Nord, l’Andrea creu que «fa falta un canvi 100%»: «És evident. L’estadi té moltes mancances, no és cap novetat i ho sap tothom. A les grades supletòries és un drama l’accés al partit, obviant les portes, perquè no hi ha un passadís. Si he d’anar al lavabo, he d’obligar la gent a aixecar-se... La reforma és necessària».

El mateix considera Pere Albertí, abonat que també està ubicat al Gol Nord. «Els que estem allà tenim moltes mancances. És tercermundista. Si tens una discapacitat no hi pots accedir o és molt difícil. No s’ha fet res i fins ara només ens han venut fum. En el seu moment, ens van demanar als socis en una enquesta què pensàvem de Montilivi però els resultats no els ha conegut ni els coneixerà ningú», lamenta. En Pere, com l’Andrea, prefereix «buscar alternatives perquè Montilivi continuï sent a Montilivi. Cal buscar la manera de renovar-lo com sigui, igual que s’ha fet en altres llocs.Si es vol rendibilitzar, a El Sadar hi ha bars a sota amb uns pintxos meravellosos. Aquest hauria de ser el model i no plantar grans botigues. El partit comença un parell d’hores abans mentre pugem a peu amb els amics. Si ens ubiquen a Vilablareix o vés a saber, com hi anirem? No ho sé... És poc gratificant i ens sobta. Ha de prevaler la comoditat del soci i l’abonat al camp».

Per la seva part, Pepe Sierra, president de la Federació dePenyes, apunta que «fa vuit anys que sentim el mateix discurs. Si encara es parla de dues opcions, dona la sensació que el projecte encara es troba en una fase molt embrionària. Millor que tinguem paciència...». Mentre que l’expresident Francesc Rebled es mostra «positiu»: «Si el club està analitzant la millor ubicació de l’estadi, aquesta ha d’anar acompanyada de l’entorn perquè l’explotació sigui rentable. Són conscients que la reforma és urgent. Segur que en breu es veurà».

Subscriu-te per seguir llegint