El Girona necessita la pròrroga per desfer-se del Constància (2-3)

S’haurien d’alinear tots els astres i que uns quants Sants baixessin del cel perquè el Girona guanyés la Copa. No és cap prioritat fer-ho ni tampoc l'objectiu arribar a les darreres rondes. El que sí que era obligatori era superar la primera ronda contra un rival de Tercera RFEF. I això és el que ha fet aquest vespre el Girona a Inca, on amb massa patiment, ha superat el Constància a la pròrroga i ha avançat a la segona eliminatòria. Un fiasco avui hauria estat posar més benzina al foc a la delicada situació que viu l’equip a la Lliga. No és que s'hagi estat a punt del desastre, perquè el Constància, físicament ja no podia ni faba al temps extra, però haver-hi arribat ja diu molt del moment gironí. Finalment, Tsygankov i Vanat ho han arreglat i certificat una classificació que s'ha embrutit amb un segon gol local al darrer segon.

No es podia fallar. S’havia de cobrir l’expedient i per fer-ho, calia arremangar-se, perquè amb el nom o la diferència de categories, ningú guanya partits. Tocava posar-s’hi perquè les ganes dels mallorquins per força havien de ser immenses. Era el seu partit de l’any. Míchel ja havia avisat que faria rotacions deixant unna bona colla de titulars a Girona. Així, ha format amb un onze amb Lass i Solís al doble pivot, amb quatre jugadors d’allò més ofensius com Asprilla, Portu, Abel Ruiz i Stuani per davant. En defensa, ha debutat Salguero a l’eix al costat de Vitor Reis. Les dimensions del camp han afavorit el Girona davant un Constància que tancat al darrere només ha inquietat Krapyvtsov a la primera part amb una falta penjada a l’olla que ha rematat Garcias sense conseqüències.

El joc no era brillant ni alegre, però el domini del partit era del Girona. Sense ocasions, els de Míchel tenien el partit controlat i no patien. Calia prémler l’accelerador per anar per feina i evitar disgustos. I mentre els dos davanters centres del Constància es lesionaven, primer Mateu Ferrer i després Iker Sampedro, han hagut de ser substituïts, el del Girona no ha faltat a la seva cita amb el gol. A cinc minuts pel final de la primera part, la connexió Portu-Stuani va aparèixer per dibuixar una assistència l’esquena dels centrals del murcià i una rematada per sobre del porter de l’uruguaià. El Girona obria la llauna i feia el més difícil amb el 0-1 que hauria pogut convertir-se en un 0-2 si el pal no hagués evitat que un cop de cap d’Abel Ruiz entrés.

Tot i un ensurt de Ramis ben resolt per Krapyvtsov la represa era tranquil·la. El Girona adormia el partit sense que passés res tot esperant que passessin els minuts fins arribar al xiulet final. Semblava fet, però no ho estava. El Constància castigaria el conservadorisme dels gironins a tretze dels minuts pel final amb una bona acció individual de l'exjugador del Can Gibert, Joan Toni Socies. La pròrroga treia el nas per l’estadi mentre els jugadors del Girona es veien impotents per evitar-ho. Han estat a punt en la darrera jugada quan el porter Seguí i el pal han evitat un autogol local que hauria classificat el Girona.

Tocava jugar trenta minuts més amb la consciència de saber que havien estat capaços de superar un rival de Tercera durant el temps reglamentari. Això sí, el Girona tenia Lemar, Tsygankov, Vanat i Bryan Gil frescos i amb prou qualitat a les botes per desequilibrar davant un rival fos físicament. I ho ha fet en una bona combinació entre Lemar i Vanat que ha finalitzat Tsygankov. Ara sí, no es podia escapar. Vanat ha rematat la feina i esvaït tots els fantasmes. El segon gol local ha arribat massa tard per revifar-los.