La connexió gironina de Juanto, l’artífex de l’empat del Constància

Joan Antoni Socias, Juanto, va viure dimarts el «millor moment al futbol». L’extrem esquerre del Constància, de 23 anys, gairebé es converteix en un problema per al Girona a la primera ronda de la Copa del Rei quan va posar l’empat al marcador amb un gol al minut 76 que va fer somiar el conjunt d’Inca enviant el partit a la pròrroga (2-3). Casualitats boniques de la competició del KO, el mallorquí té una forta connexió amb Girona, després d’haver-hi estat quatre anys pels estudis universitaris de CAFE a Euses i ser jugador del Can Gibert durant aquesta etapa. Tot just fa un parell de setmanes, va viatjar a la ciutat per visitar la seva parella, que fa la carrera aquí, i va aprofitar per retrobar-se amb els seus excompanys i l’entrenador Gerard Lechuga.

«No he pogut dormir gaire, estava massa alterat», reconeix Juanto quan atén la trucada de Diari de Girona. La nit de dimarts a Inca es va allargar amb motiu de la festa que hi va haver al camp, tot i la derrota, per la Copa. «Va ser una bogeria, encara no en soc conscient. No havia jugat mai contra un Primera Divisió i a més a més va ser contra el Girona. Fer el gol de l’empat va ser una bogeria. És el millor moment que he viscut al futbol», exclama. El jugador del Constància encara es frega els ulls.

Des de Girona, mentre la gran majoria de gent maleïa els de Míchel per complicar-se un nou partit de Copa davant un Tercera RFEF, n’hi havia un grapat que se n’alegraven pel Constància i, especialment, per Joan Antoni Socias. «Durant la setmana, tothom anava fent broma i ens preguntàvem ‘amb qui anem: el Girona o en Juanto?’. Jo vaig posar el partit quan al grup de l’equip van avisar que entrava en Juanto (min. 72)», explica Lechuga. Després de veure la gran actuació del mallorquí, que s’ha recuperat fa poc d’una lesió, l’entrenador del Can Gibert assegura que «no em sorprèn perquè és un jugador que s’adapta si el poses en un ambient amb futbolistes més bons. Té les característiques i el potencial per adaptar-se. Potser li falta una mica de físic, però per nivell cognitiu, tàctic i tècnic segur que podria jugar en categories més altes». I afegeix: «Sempre ha sigut un jugador ofensiu, explosiu i agressiu, d’aquells que saben fer mal amb la pilota. No divaga, sinó que va directe a fer gol o donar l’assistència. Per nosaltres va ser un futbolista molt important, que ens va ajudar a solventar molts partits i guanyar molts punts. Pot jugar a banda a cama canviada, com va fer dimarts, a cama bona, de mitjapunta... Té un bon colpeig».

L’allau de whatsapps, on, per cert, hi té una foto de perfil amb el pont de les Peixateries Velles i la Catedral de fons, que va rebre Juanto durant i després del partit va ser important. «Tots els amics de Girona em van felicitar i van veure el partit, ja no només per mi sinó perquè jugava el Girona i l’haurien vist igualment! (Riu) Estan molt contents i jo també ho estic. Allà vaig conèixer gent que em va tractar com si fos de la família», apunta.

L’etapa de quatre anys a Girona

Gerard Lechuga recorda que quan Joan Antoni Socias va arribar a Girona era «un noi molt introvertit»: «El primer any que el vam integrar a l’equip li costava perquè era tímid i havia vingut sol, però aquí va trobar una família. Sempre ens ho ha agraït, els seus pares també. Quan venen ens porten ensaïmades!».

Va ser una etapa que l’ha marcat. Juanto diu que «han estat quatre anys a Girona, hi he fet grans amics entre la universitat i el Cangi i encara hi continua la meva nòvia, que li queda l’últim any a la universitat. Tinc un vincle amb la ciutat i de tant en tant hi he d’anar -«a portar ensaïmades», bromeja-. És la meva segona casa».

El jugador del Constància va formar part de l’històric ascens del Can Gibert a Primera Catalana la temporada 2021-22. «Cada any ha anat creixent a nivell futbolístic i també humà. Ha establert una relació molt gran amb el club. De fet, en el seu últim partit de Lliga de la temporada passada li vam fer un homenatge. Va ser emotiu. Quatre anys donen per molt», certifica Lechuga.

El partit de Copa contra el Girona també està donant per molt. «És molta coincidència. Et passes quatre anys a Girona, tornes a casa, acabes en un club de Tercera RFEF i al sorteig de Copa et toca contra el Girona. Segur que serà una experiència que recordarà sempre», considera el tècnic del Can Gibert. Per la seva part, Joan Antoni Socias assegura que «va ser un partidàs i tothom s’ho va deixar tot. Quan ens va tocar el Girona de rival, vaig tenir clar que era un senyal. Sabia que si sortia en tindria una i l’havia de ficar. Així va ser».

Subscriu-te per seguir llegint