De la tripleta d’ucraïnesos a l’hora de joc d’Abel Ruiz

Semblava que la nit d’Inca acabaria amb la tercera patacada inesperada en els darrers quatre anys a la Copa del Rei, després de les viscudes contra el Cacereño i el Logronyès. Els ucraïnesos del Girona, però, ho van evitar: Krapyvtsov, en el seu retorn a l’onze d’ençà d’aquell 5-0 a Vila-real en la jornada dos, quan tot cremava; Tsygankov, amb el seu primer gol del curs; i Vanat, amb una delicadesa en l’inici del segon temps d’una pròrroga que no ajudarà en el partit de divendres a Getafe. Els gironins van patir el que no està escrit contra un conjunt de la Tercera RFEF.

L’experiència va tenir algunes coses positives, malgrat l’ensurt. Abel Ruiz va estrenar-se aquesta temporada, després de la seva lesió a l’estiu. Va jugar 66 minuts i, especialment en el primer parcial del primer temps, va mostrar-se força actiu, amb ganes d’agafar bones sensacions. Va disposar de fins a sis intervencions de perill en 25 minuts. De fet, va tenir la sentència amb una rematada al pal al llindar del descans. Ruiz va caure a dreta i esquerra, combinant també pel mig, sobretot amb Portu i Stuani. En la segona part no va aparèixer tant i va acabar reemplaçat per Bryan Gil, un altre dels destacats.

Possiblement, la millor notícia va ser el rendiment dels revulsius escollits per Míchel. L’esmentat Bryan, a més dels golejadors ucraïnesos i Lemar van oferir un bon nivell. El francès va ser l’origen de la jugada del gol de Tsygankov, ben assistit per Vanat. El davanter, que va fer el tercer gol de la temporada, es manté empatat amb Stuani com a màxims golejadors blanc-i-vermells en partit oficial.

Salguero, un més a la llista

El tècnic de Vallecas va fer debutar el defensa del Girona B Antonio Salguero, que va arribar a l’entitat a l’estiu procedent del Xeres per 25.000 euros. Salguero no es va complicar la vida en les accions que va disputar, i va completar els 120 minuts.

L’únic jugador que va repetir titularitat respecte al duel contra l’Oviedo va ser Vitor Reis, que va afegir una hora a les seves cames. Els colombians Yáser Asprilla i Jhon Solís, per cert, van tornar a desaprofitar una nova oportunitat per acreditar confiança.