Al Girona se li acaba el temps amb una nova derrota (2-1)

El temps és or. Míchel en demanava al desig del seu 50 aniversari, però només l’equip i els resultats li poden concedir. El Girona s’hi va posar tard al Coliseum, una jornada més van haver de ser els canvis els encarregats de revolucionar el partit -en aquest cas Lemar i Bryan Gil van pujar la intensitat sense que es traduís amb ocasions de gol clares-, i el Getafe va castigar com ho faria qualsevol rival que es troba una defensa tan fràgil. Les dianes de Mario Martín i Borja Mayoral a la segona part van impedir qualsevol opció de sumar, malgrat l’intent de Stuani de retallar distàncies amb un gol en l’afegit (2-1). Efonsats a la zona de descens, els blanc-i-vermells necessiten més que bones intencions per deixar de ser els cuers.

Al Coliseum tot anava al ralentí. Les portes de l’estadi es van obrir un xic més tard de l’habitual, les proves de megafonia es van fer poc abans de l’inici del partit i el «gruix» de gent -amb prou feines es van superar els 7.000 espectadors- no va començar a entrar fins gairebé les nou tocades. Sense oblidar que no hi havia afició visitant per les obres que s’hi estan fent. Feia mandra jugar. Sobretot, davant d’un rival tan rocós i molest com ho és l’equip de Bordalás. De futbol n’hi va haver poc.

El Getafe ben aviat va demostrar que els gironins no estaven pel que tocava i Gazzaniga va haver d’escridassar als seus companys perquè es posessin a defensar quan una rematada de Coba da Costa a fora gairebé els sorprèn. Les pèrdues de pilota eren reiterades. Com si els de Míchel no volguessin, o no poguessin per una manca de confiança evident, assumir la responsabilitat per capgirar la dinàmica a la taula classificatòria. Luis Milla també va intentar sorprendre amb un xut llunyà, que va aturar el porter argentí. El de Murphy estava sent l’únic protagonista del Girona a l’inici de l’encontre i això mai és bon senyal.

Els minuts anaven passant i el joc seguia concentrat a camp del Girona. Arnau ho va fer bé cobrint les jugades de Coba da Costa i Rico per la banda dreta, però calia sortir de la pressió i es necessitava una espurna per encendre els blanc-i-vermells. Ounahi s’oferia a ser-ho amb la dificultat que cada vegada que tenia l’esfèrica l’envoltaven cinc futbolistes del Getafe per impedir que generés perill. Al final va ser Joel Roca qui va posar a prova David Soria amb un tret desviat a córner. De mica en mica, s’anava arribant a porteria contrària. La prova va ser una falta a Ounahi a la frontal de l’àrea, que Tsygankov va desaprofitar amb una centrada tova directa a les mans del porter madrileny. Entre tots, s’havien d’exigir més perquè passés alguna cosa.

Sense ocasions a les àrees, el millor de tot era el 0-0 al marcador. Un resultat que, tenint en compte la urgència, no servia al Girona, però es podia considerar positiu si es pensava en guanyar dissabte que ve l’Alabès a Montilivi.

Gazzaniga va volar a la represa per arribar amb la mà a l’escaire i treure una rematada d’Arambarri. Va dir Míchel que envejava la capacitat de Bordalás per fer entendre la seva idea als jugadors amb immediatesa, cosa que va fer l’entrenador del Getafe al descans i de seguida va tenir resultats. Tres canvis de cop (van entrar Mario Martín, Álex i Abqar per Kiko Femenia, Coba da Costa i Djene) deixaven entreveure que, tot i que semblava que eren els locals qui marcaven el ritme del partit, a Bordalás no li agradava el que veia. Va trigar més Míchel, substituint Joel Roca i Tsygankov per Bryan Gil i Lemar. L’aposta pels extrems també li va sortir bé al de Vallecas. Una jugada entre l’andalús i el francès va acabar amb un cacau d’Ounahi per damunt del travesser. Per fi, el Girona sortia a lluitar de veritat.

Tot el perill que podia generar, no es va convertir en ocasions de gol clares i el Getafe no va perdonar. Mario Martín va frustrar els gironins amb un cop de cap després d’una falta centrada des de la banda dreta. Va ser un cop dur. L’intent de Vanat per buscar l’empat plantant-se tot sol davant de David Soria no va ser suficient. Va ser més a la desesperada que no pas a consciència. Els de Míchel estaven desbordats, tant que Borja Mayoral va donar l’estocada amb el segon gol del Getafe. El temps s’està acabant. Per més que Stuani retallés distàncies al marcador amb un penal en l’afegit. Costarà sortir d’aquí.