20 punts dels últims 90 en joc: Un malson del qual costa despertar

Per més que Míchel vegi “brots verds” jornada rere jornada i estigui convençut que l’equip anirà creixent al llarg de la temporada, es fa difícil ser optimista amb aquest Girona. Els números, tal com plasma la classificació, són de descens. I si l’Oviedo no ho fa pitjor que els blanc-i-vermells aquest dilluns contra l’Osasuna es continuarà a l’última posició. El conjunt gironí només ha estat capaç de sumar set dels 33 punts possibles en aquest inici de Lliga, és el més golejat amb 24 gols en contra i un dels menys golejadors; de les 10 dianes que ha marcat, tres les ha fet Stuani, de penal, en els dos darrers partits. Tot són dades, significatives i preocupants, que no fan més que demostrar que els mals resultats són una continuació de la segona volta del curs passat. En els últims 30 encontres (19 de la segona part de l’any passat més 11 d’aquest), s’han aconseguit 20 dels 90 punts possibles. Uns números que, si bé es va poder salvar la cosa el curs 2024-25 assegurant la permanència amb un punt de marge sobre el descens, ara només fan que agreujar la situació perquè no hi ha un coixí còmode. Els de Míchel estan vivint un malson del qual costa despertar.

“Hem defensat molt bé fins al primer gol. Hem tingut ocasions, eren clares… Hem de marcar els gols abans, no podem queixar-nos. Nosaltres intentem guanyar i, a poc a poc, s’està veient un equip format, que competeix”, va valorar Arnau als micròfons de DAZN després de la derrota davant el Getafe (2-1). Les paraules del capità es repeteixen, tant per part de la resta dels seus companys com de l’entrenador, cada setmana. Divendres van ser dues accions a pilota aturada mal defensades, contra l’Oviedo es va permetre que el refús d’una pilota aturada per Gazzaniga acabés a les botes de David Carmo, davant el Barça Frenkie de Jong no va tenir cap impediment per centrar al primer pal i trobar Araujo a l’àrea, etc. La fragilitat del Girona i la responsabilitat dels jugadors en els gols encaixats són un fet.

La única victòria (contra el València, 2-1), els quatre empats i les sis derrotes que s’han obtingut fins ara deixen clar que, encara que hagin vingut futbolistes de qualitat com Ounahi -falta veure quin rendiment donaran Lemar, Vanat o Livakovik, porter internacional amb Croàcia que no ha tingut cap oportunitat tot i perdre tants partits, entre d’altres-, l’equip continua sense donar resultats que serveixin. En tota la segona volta de la temporada passada es van sumar 13 dels 57 punts en joc i aquesta primera volta -aviat s’arribarà al primer terç de la competició- se n’han fet 7 de 33. Durant tot aquest temps, només s’ha aconseguit mantenir la porteria a zero en tres ocasions: contra l’Espanyol (0-0) aquest curs i el Valladolid (0-1), que ja estava descendit, i el Mallorca (1-0) el curs passat. És a dir, en 30 encontres disputats s’ha encaixat algun gol en 27 jornades -no cal recordar que la base de qualsevol triomf és marcar més gols que el rival i, per tant, s’ha de defensar, sobretot si ja no tens la capacitat golejadora que es tenia abans amb Dovbyk, Taty Castellanos i Stuani més jove- amb un balanç de quatre victòries, vuit empats i 18 derrotes. Uns resultats que no es poden defensar, ni a Girona ni enlloc.