El moment més dur de Míchel des que és a la banqueta

«Porto cinc anys al Girona i sempre he tingut la confiança del club i la seguretat que estem en el mateix projecte. Veig que l’equip anirà a més. Marcarem cada partit com una final. Per la fortalesa que tinc puc dir que estic millor que mai», va comentar Míchel després de perdre a Getafe (2-1) per culpa, segons ell, de la «pilota aturada». No és la primera vegada que el madrileny, el millor entrenador de la història del conjunt blanc-i-vermell i el que té més partits al futbol professional superant Machín per tres encontres (192), ha de respondre sobre el seu futur aquesta temporada.

Ho va fer en diverses ocasions abans que arribés la primera i única victòria dels gironins contra el València (2-1) i ho torna a fer ara perquè l’equip no ha pogut donar-li continuïtat, recaient en la mala ratxa. El de Vallecas sempre ha contestat el mateix: se sent fort i capacitat per tirar endavant la situació. Per la seva part, el director esportiu, Quique Cárcel, va refermar en la roda de premsa de valoració del mercat, que va tenir lloc després del triomf davant el conjunt txé, que «Míchel continua sent el meu entrenador favorit» i que està «a mort amb ell». «Sempre estaré al seu costat. Això és futbol i no podem obviar que els resultats marquen i no es pot dir què hauria passat si haguéssim perdut quatre o cinc partits més. Però confio en ell al cent per cent i mai he tingut dubtes», va explicar. Després d’aquestes paraules, els de Míchel han perdut dos partits, davant Barça (2-1) i Getafe (2-1) i n’han empatat un altre amb el recent ascendit Oviedo (3-3).

La crisi de resultats en la qual està abocat el Girona, cuer de Primera amb només set dels 33 punts possibles i la majoria d’estadístiques en contra, sent l’equip més fràgil de la categoria amb 24 gols en contra, ha provocat que la continuïtat o no de Míchel a la banqueta sigui un dels principals temes de discussió als bars i cafès de la ciutat. També a les xarxes socials, que bullen. Pel que comenten els aficionats, molta gent reconeix que el tècnic, tot i que freqüentment el mateix Míchel assumeix el mea culpa i es declara com el màxim responsable de la situació, no és l’encarregat d’haver arribat fins aquí, però també hi ha el parer d’haver deixat de creure en la possibilitat que pugui revertir-ho. S’ha generat desconfiança.

En el futbol, i en el món de l’esport en general, el primer que cau és l’entrenador quan les coses no van bé i no sol haver-hi memòria. Hi ha l’exemple més recent de l’Oviedo, que va destituir Paunovic a la vuitena jornada de Lliga després de portar l’equip asturià a Primera 24 anys més tard. Al Tartiere, ja corre el rumor també que Carrión, amb tot just dos partits al capdavant de l’Oviedo, pot estar fora demà si perd contra l’Osasuna a casa. No és el cas, de moment, de Míchel al Girona, malgrat que ha afegit al seu currículum el pitjor inici a l’elit juntament amb el que va signar Raül Agné la temporada 2011-12 a Segona A -el tècnic de Mequinensa va acabar sent destituït a la jornada 20-.

Míchel ja va viure una situació delicada la seva primera temporada a Montilivi -aleshores es van fer onze punts de 33 en els primers onze partits-, però quan pitjor anaven les coses Quique Cárcel va apostar per ell i entre tots es va reconduir el rumb de l’equip per acabar aconseguint l’objectiu de l’ascens al play-off. L’inici del primer curs amb el de Vallecas a Primera tampoc va ser per il·lusionar-se, amb nou dels 33 punts en joc, i, no obstant això, els gironins van segellar la permanència sense problemes. Aquesta setmana, l’entrenador ha fet 50 anys desitjant «continuar igual molt de temps». Només l’equip i els resultats li podran garantir.

Subscriu-te per seguir llegint