Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

La desaparició d’Abel Ruiz: inèdit a la Lliga després d'onze partits

El davanter valencià no ha participat a la competició domèstica i només acumula 54 minuts a la Copa

Abel Ruiz controla la pilota en una acció del partit de Copa davant el Constància.

Abel Ruiz controla la pilota en una acció del partit de Copa davant el Constància. / GIRONA FC/NURI MARGUÍ

Tatiana Pérez

Tatiana Pérez

Girona

A la mitja part de l’últim partit al Coliseum davant el Getafe (2-1), Abel Ruiz va ser l’únic futbolista del Girona que es va quedar al terreny de joc i no va seguir als seus companys cap al vestuari. El davanter d’Almussafes es va passar el descans escalfant i fent un treball d’activació intens amb el preparador físic com si hagués d’estar a punt per entrar al camp a la segona meitat. Per sorpresa dels allà presents, però, Míchel no va introduir cap canvi a la represa i sí que ho va fer Bordalás, substituint tres jugadors de cop (Mario Martín -que més tard seria l’encarregat d’obrir la llauna-, Álex Sancris i Abqar per Kiko Femenia, Coba da Costa i Djene), perquè no estava satisfet amb el marcador a zero. Abel Ruiz, a més a més, no és que no entrés al minut 46, sinó que no va ser cap dels canvis als quals va recórrer l’entrenador blanc-i-vermell per disputar l’últim tram de l’encontre. Míchel només va utilitzar dues finestres per fer quatre canvis (Bryan Gil, Lemar, Stuani i Hugo Rincón per Joel Roca, Tsygankov, Iván Martín i Arnau). Ni rastre d’Abel Ruiz, inèdit a la Lliga després d'onze partits.

Després d’una primera temporada força discreta de blanc-i-vermell, Abel Ruiz, pel qual es van pagar 8,5 milions d’euros més un intercanvi amb Gabri Martínez al Braga portuguès, havia de ser un dels «reforços» d’aquest curs. L’any passat només va marcar quatre gols i va participar en 27 partits (un de Copa, tres de Champions i 23 de Lliga), però, a diferència de Miovski, la seva continuïtat al Girona mai va ser qüestionada perquè el valencià compta amb la confiança total de Míchel des del primer dia. Té contracte fins al 2029.

Dues assistències i un gol en el primer partit de la pretemporada contra l’Olot (0-5) -l’equip de Roger Vidal milita a Segona RFEF, la mateixa categoria que el filial gironí-, li van valer a Abel Ruiz per demostrar les ganes que tenia de reivindicar-se amb la mala sort que quatre dies més tard es lesionava en l’enfrontament de Copa Catalunya davant l’Espanyol. El davanter va patir una lesió al quàdriceps de la cama dreta, segons el comunicat mèdic del Girona en el qual no s’especificava el temps de baixa ni es donaven més detalls, amb un trencament fibril·lar i després va patir unes molèsties a l’adductor.

Al final, Abel Ruiz ha estat gairebé tres mesos fora del terreny de joc, tot i que havia entrat en la llista de convocats davant el Llevant (0-4) i el Celta (1-1) i va reaparèixer en una convocatòria fa unes dues setmanes en la visita al Barça a Montjuïc (2-1) de després de l’aturada d’octubre. També va ser suplent contra l’Oviedo (3-3) i el Getafe (2-1), per la qual cosa, passades les primeres onze jornades i arribats gairebé al primer terç de la competició, continua sense debutar a la Lliga encara. Sí que va tenir minuts davant el Constància, rival de Tercera RFEF, a la Copa del Rei (2-3), completant gairebé l’hora de joc perquè va substituir Bryan Gil al 66 i el duel va acabar a la pròrroga. Però res més.

Míchel, que havia deixat entreveure que, igual que va passar amb Tsygankov, Abel Ruiz no jugava perquè no tenia bones sensacions, va valorar fa poc la reaparició de l’atacant. «És importantíssim que estiguin tots disponibles. […] Els he dit que els necessito a tots. El millor de la Copa va ser jugar la pròrroga, tenir jugadors que, amb actitud, ho van donar tot i que, a poc a poc, quan estiguin connectats del tot, sumaran molt a l’equip. Perquè Abel connecti amb Stuani, han d’estar plegats al camp i portaven molts mesos sense ser-hi. És difícil que dos jugadors que tinguin tant talent siguin capaços de connectar si no juguen junts. De mica en mica, tots sumaran moltes coses i serem un equip que miri cap amunt», va explicar el tècnic. Fins dimarts de la setmana passada a Inca, l’últim partit oficial del valencià era el Girona-Atlètic (0-4) que va tancar el curs 2024-25. Va ser suplent. La darrera titularitat va ser davant el Valladolid (0-1) a la jornada 36 i el darrer gol el febrer contra Las Palmas (2-1) a la jornada 22.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents