Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Una crisi del Girona ja coneguda

Els 7 punts que presenta actualment l’equip de Míchel després de les primeres 11 jornades són el pitjor registre en el futbol professional modern, compartit amb la temporada 2011-12, on es va patir moltíssim

Míchel i els seus jugadors, instants després d’empatar contra l’Oviedo en l’últim duel a l’estadi de Montilivi.

Míchel i els seus jugadors, instants després d’empatar contra l’Oviedo en l’últim duel a l’estadi de Montilivi. / MARC MARTÍ

Jordi Bofill

Jordi Bofill

Girona

Hi ha un precedent que recorda que la situació actual del Girona no és desconeguda per a Montilivi. Els 7 punts de l’equip de Míchel després de les primeres 11 jornades són el pitjor registre dels blanc-i-vermells en el futbol professional modern, sí. Però el comparteixen amb el Girona 2011-12, aquell que va acabar salvant Javi Salamero. Llavors, també es van fer 7 punts a Segona Divisió.

Per descomptat, els 7 punts són el bagatge més pobre des que el club és a l’elit, malgrat que el primer Girona de Míchel a Primera, el de la temporada 2022-23, només va sumar dos punts més, 9 en total. L’any passat en tenia 12, el superGirona de Champions 28, i amb Eusebio i Machín n’acumulava 16 i 15, respectivament.

Les altres grans xifres, Savinho i companyia a banda, es van viure el curs 2014-15, el del tràgic final contra el Lugo, amb 23 punts; i el Girona de Rubi 2012-13, que va perdre la final del play-off d’ascens contra l’Almeria, amb 21. La resta de temporades sempre s’ha mogut entre els 13 i els 18 punts.

El Girona actual ha sumat una victòria (València), quatre empats (Celta, Athletic, Espanyol i Oviedo) i sis derrotes (Rayo Vallecano, Vila-real, Sevilla, Llevant, Barça i Getafe), amb 10 gols a favor i 24 en contra. El Girona 2011-12, en aquells moments entrenat per Raül Agné, calca els números: un triomf (Las Palmas), quatre empats (Almeria, Valladolid, Osca i Vila-real B) i sis derrotes (Elx, Numància, Xeres, Cartagena, Celta i Deportivo), amb 14 gols a favor i 22 en contra. Era vintè, en zona de descens i a dos punts de la permanència. Ara també és vintè, amb la diferència que és cuer (a Segona hi ha 22 equips), i també és a dos punts de sortir de la línia vermella.

Més coincidències? Per a aquell Girona, era la quarta temporada consecutiva a Segona Divisió, les mateixes que acumula actualment l’entitat a Primera. En un moment en què el futur de Míchel Sánchez es discuteix més que mai, Agné, que també havia aconseguit ascendir l’equip el 2008, va acabar fulminat a la jornada vint, incapaç de canviar la dinàmica. Tenia 16 punts, era penúltim, i la salvació era a tres. A Montilivi va aterrar Josu Uribe, i la cosa no va anar a millor: va durar deu partits (2 victòries, 2 empats i 6 derrotes). Destituït a la jornada 30, el Girona sumava 24 punts, no es movia del penúltim lloc i la permanència ja era a sis.

El miracle el va fer Salamero, que dels 12 partits va guanyar-ne 7, en va empatar 4 i només en va perdre 1. Va ser capaç de derrotar al líder Deportivo en l’estrena, gràcies a un gol de Jandro Castro de penal. Perdria el segon partit, en la visita a l’Hèrcules (4-2, després d’anar guanyant 0-1 i 1-2) i ja no cauria més, amb golejades sonades contra el Guadalajara (1-4) o l’Alcoyano (5-1) o triomfs patits, com a Sabadell (2-3).

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents