Oxigen i alegria a Montilivi: El Girona supera l'Alabès i respira (1-0)

Quina sensació tan bonica la de guanyar un partit. I que poc que l'ha gaudit el Girona els darrers temps. I que n'arriba a costar! Avui el Girona ho ha aconseguit per segon cop aquesta temporada gràcies a un solitari gol de Tsygankov a la primera part en un partit complet dels de Míchel que han sabut jugar, marcar i defensar. És a dir, competir per assegurar-se tres punts d'allò més valusosos i que li permeten sortir provisionalment de les posicions de descens. Sí, és clar que s'ha patit, sobretot en accions a pilota aturada; i sort del VAR que ha anul·lat un gol de Blanco per fora de joc. Al final, però Montilivi respira i Míchel també. El gest d'alliberament en la celebració del tècnic així ho demostra.

Ho havia demanat Míchel. S'havia de notar la necessitat. Cuers i una sensació de fragilitat esgarrifosa, el Girona necessitava un cop d'efecte per trencar aquesta mala dinàmica i agafar un tren que el traiés de la zona baixa i li permeti veure la realitat sense tant de neguit. Avui sí, els jugadors han captat el missatge i han sortit com llops a mossegar i no deixar respirar l'Alabès. Amb una pressió altíssima des del xiulet inicial, els de Míchel han intimidat un rival desbordat pel grau d'agressivitat local. Bryan Gil, Tsygankov, Witsel, Ounahi, Arnau...Tots saltaven a a pressió i no deixaven pensar els bascos. I, és clar, forçaven errades i recuperaven pilotes i així, ha arribat de seguida el perill. I l'alegria. Abans però, l'Alabès ha clavat un bon ensurt quan Denis Suárez ha vist com el deixaven entrar fins a la cuina i Gazzaniga ha hagut de salvar un gol fet. Paït l'espant, el Girona ha tornat a posar el punt de mira a la porteria rival i una magnífica jugada individual per l'esquerra de Bryan Gil ha acabat amb centrada al segon pal on Tsygankov, amb el cap, ha enviat la pilota lluny de l'abast de Sivera.

El Girona trobava el premi a un sacrifici i una solidaritat que no decauria amb l'1-0. Amb l'Alabès sense saber què fer, els de Míchel han continuat amb el peu a baix cercant ampliar el marcador. A punt ha estat de fer-ho primer amb un cargol enverinat d'Ounahi que ha sortit llepant la creueta i, després, en una altra acció de Bryan Gil per l'esquerra que ha acabat amb un xut ben a prop del pal. Montilivi s'ho passava bé i s'animava escalfant l'ambient d'un partit que havia començat més aviat fred. Hi ajudaven els duels físics guanyats pels jugadors blanc-i-vermells, que competien com mai en la millor primera part de la temporada en què el pitjor era, sens dubte, el marcador tan curt.

L'1-0 no era pas un mal resultat, però insuficient perquè qualsevol detall ho tornava a igualar tot. I sort del VAR o de quatre dits del peu de Blanco, que estava en fora de joc en el moment de rematar una acció d'estratègia nascuda en un córner. L'anul·lació del gol ha estat celebrada com un gol del Girona per Montilivi. Els de Míchel se salvaven, però havien estat avisats que no s'hi valia a badar. La millor solució era cercar el segon gol per no haver de patir. El matx ha entrat en un tram d'incertesa en què l'Alabès ha generat més sensació de perill que no pas els gironins, ja amb Stuani al camp.

Míchel ha refrescat l'equip amb Solís i Rincón, a més a més d'Abel Ruiz, per mirar d'assegurar el resultat. Tocava patir els minuts finals. Resistir, més ben dit, veient com dos cops de cap d'Ibáñez i Tenaglia posaven la por al cos a un Girona tancat que mirava d'esgarrapar segons el rellotge com fos. Tot ha acabat bé i el futur es veu amb més optimisme.