Preocupació pels resultats a casa del Girona

El calendari del Girona convidava a guanyar algun partit més a l’estadi dels quals s’han guanyat fins ara. Només un, contra el València, un pobre bagatge per a un equip que, tret d’aquest 2025 (el final de la temporada passada i l’inici d’aquesta) era força fiable al costat dels seus. Rayo Vallecano, Sevilla, Llevant, Espanyol, l’esmentat València i l’Oviedo han passat per Montilivi, i els cinc punts sumats, a banda de semblar insuficients, obren certa preocupació per considerar que s’ha perdut més d’una oportunitat. I aquestes, sovint, no tornen.

Els de Míchel s’han enfrontat a conjunts de la seva lliga, perquè encara cap potència no ha visitat Montilivi. És cert que el Rayo juga competició europea, que el Sevilla té un passat gloriós i és un conjunt de renom i que l’Espanyol està en un moment dolç. Però el tram de partits, amb Llevant i Oviedo pel mig, representava la possibilitat d’agafar oxigen en forma de victòries que reforcessin l’estat d’ànim. No només no ha estat així, sinó que aquest es va veure debilitat amb el 0-4 contra els granotes o el darrer 3-3 davant dels asturians en l’última jugada.

La presència de l’Alabès també és la d’un rival directe, d’aquells que primer asseguren la permanència i després ja veurà quines possibilitats de somiar li queden. O el Girona guanya o haurà de fer una proesa si vol acabar l’any a casa amb una rialla, perquè els dos rivals que visitaran Montilivi abans d’acabar el 2025 són el Madrid i l’Atlètic de Madrid. Un estadi que necessita un respir i deixar de viure desenganys: en tot l’any amb prou feines ha vist tres victòries.

Subscriu-te per seguir llegint