Qui deia que Gazzaniga seria un dels sacrificats?

En les hores prèvies al partit, alimentat pels canvis que va reclamar Míchel Sánchez en la prèvia, va córrer el rumor, fals, que Dominik Livakovic ocuparia la porteria del Girona. Una setmana més la realitat va ser que l’intocable Paulo Gazzaniga va mantenir-se en l’onze, i l’argentí va ser fonamental perquè l’equip blanc-i-vermell sumés la segona victòria de la temporada.

Perquè amb 0-0, just abans del gol decisiu de Tsygankov, Gazzaniga va saber desviar una rematada molt perillosa -però, innocent-, de Denis, que estava en una posició immillorable per marcar després d’una bona associació amb Mariano. Tot seguit, va blocar un xut a Blanco, llunyà.

No és que tingués una feina descomunal, l’argentí, que no se li recorden aturades miraculoses a diferència d’altres partits. Perquè l’Alabès va exigir menys al Girona que altres rivals que s’han enfrontat als gironins. Encara a la primera part, va estar molt atent en una sortida lluny de l’àrea pròpia als peus de Mariano, que volia aprofitar-se d’una deixada molt curta i fluixa de Vitor Reis cap endarrere. Just abans del descans, també li va guanyar una nova jugada a l’exdavanter del Reial Madrid.

En la segona part, Gazzaniga va fer-se un fart de desviar o blocar centrades laterals i jugades d’estratègia. Va ser ell qui va enviar a córner la centrada del gol anul·lat al mateix Blanco. També va ser l’encarregat d’aturar algun xut tímid i poc perillós del conjunt vitorià, que no va arribar a provar fortuna entre els tres pals. La majoria d’oportunitats que va tenir, van sortir desviades.

Segona porteria a zero

Gazzaniga va ser capaç d’aturar l’hemorràgia defensiva que ha patit el Girona en aquest inici de Lliga, on és el conjunt més golejat, amb 24 gols rebuts. Ahir, però, va tancar la seva porteria per segona vegada en les 12 jornades disputades. La primera va ser en el 0-0 contra l’Espanyol. No encaixar és sinònim de puntuar.

En aquest tram de competició posterior a la segona aturada de seleccions, el Girona ha sumat quatre punts, ja que a la victòria contra l’Alabès cal tenir present l’empat amb l’Oviedo, que va arribar en el minut 97.

Aquests dos resultats a Montilivi, sumats a l’esmentat empat contra l’Espanyol i la victòria amb el València, provoquen que el Girona també s’estigui fent fort al seu estadi, ja que acumula quatre partits sense perdre. Això, a la llarga, pot ser una immensa notícia per als blanc-i-vermells, perquè la permanència pot decidir-se per detalls, i un gran detall pot ser el percentatge de punts que es quedin al costat de l’afició.

Ja ho deia Míchel: tots junts. Tots, amb Gazzaniga de titular, esclar.

Subscriu-te per seguir llegint