El vertigen del Girona en les pilotes penjades a l'àrea

«Ai» o «ja hi som», eren alguns dels comentaris que se sentien a Montilivi dissabte passat cada vegada que hi havia un córner en contra o una pilota penjada a l’àrea de Gazzaniga. A la primera que van tenir els bascos, després d’un córner en curt, Blanco, amb el cap enviava la pilota al fons de la xarxa i feia l’1-1. Pam. El VAR acudiria al rescat del Girona per fer veure que el capità visitant estava en fora de joc i el gol no pujaria al marcador. Els de Míchel tenien el marcador a favor però veien com cada pilota centrada a l’olla era un malviure. Ibáñez, només entrar al camp, va rematar de cap llepant el pal i encara hi hauria un altre avís amb l’intent fallit de Tenaglia dins l’àrea a una centrada d’Ibáñez en uns darrers minuts de màxima angoixa. El xiulet final va acabar amb el patiment d’un Girona a qui les cames tremolaven cada cop que el rival centrava una pilota, amb criteri o no, a l’àrea. I aquest mal no ve pas del dia de l’Alabès sinó que s’arrossega des de gairebé l’inici del curs. Primer de tot, cal tenir en compte que els de Míchel són l’equip més golejat de tota la Primera Divisió amb 24 gols. Aquesta sagnia, òbviament, ofereix un repertori ben ampli de gols encaixats: de penal, de falta directa, de contraatacs, d’errades de Krapyvtsov o Gazzaniga i també, lògicament d’accions de mèrit del rival. Ara bé, un gran gruix dels gols rebuts han vingut per dalt. Sí, del cel. I el Girona, sense David López, lesionat, ni Krejci ni Herrera traspassats, i amb Gazzaniga poc amant de les excursions, no troba l’antídot per frenar l’estadística que diu que ha encaixat set gols d’accions nascudes d’una pilota centrada a l’àrea. Gairebé una tercera part. Vet aquí doncs, el neguit dels aficionats blanc-i-vermells en els córners o cada cop que un jugador rival envia una pilota a l’olla.

L’adéu de Krejci i les lesions de David López i Francés han deixat Vitor Reis i Blind com únics centrals purs per a un Míchel que, si bé ha fet servir Arnau algun cop que ha jugat amb tres centrals, ha apostat pel brasiler i el neerlandès com la parella fixa. Amb una excel·lent sortida de de pilota i col·locació, el fort de cap dels dos és el potencial aeri ni un gran físic per guanyar duels. Witsel ajuda en aquest aspecte, però la realitat és que el Girona pateix moltíssim en les centrades laterals. El malson va començar en la golejada a Vila-real amb el 3-0 de Rafa Marín, que va rematar a plaer una assistència de Pino i continuaria amb el primer gol dels quatre que va fer el Llevant a Montilivi, obra d’Etta Eyong, amb el cap, a centrada des de la dreta de Toljan.

El vertigen del Girona en el joc aeri s’ha accentuat d’ençà de la darrera aturada. En el retorn a la competició al camp del Barça, el Girona va veure com, en l’afegit, els blaugrana s’enduien el partit gràcies a una acció d’oportunisme d’Araujo, amb el peu en aquest cas, a una centrada a l’olla a ladesesperada des de la dreta de De Jong. La jornada següent, l’Oviedo retrataria la fragilitat blanc-i-vermella en aquestes accions. Primer, quan Rondón va rematar sol amb el cap un córner ja a la segona part per fer el 0-2 i, llavors, és clar, en la darrera acció del partit en què després d’un córner rematen Nacho Vidal, primer, -atura Gazzaniga- i Carmo després per fer el 3-3 frustrant final.

El drama va continuar en la visita a Getafe en un partit que es va decidir per dues accions a pilota aturada on els madrilenys van ser més contundents. Mario Martín va rematar amb el cap una falta serrvida per Milla per fer l’1-0 mentre que el 2-0 va arribar després d’un córner que va tenir continuïtati va acabar amb una centrada d’Álex Sancris al segon pal i Mayoral empenyent la pilota a gol. Contra l’Alavés, dissabte, passat, el Girona, per poc, però es va salvar. Això sí, l’angoixa a la graderia en cada pilota a l’olla hi va ser. Reforçar l’equip al gener amb un central poderós i amb jerarquia podria ser una bona solució.