Neix la Tossuts d'Anglès: Més penyes del Girona se sumen a la causa

«L’orgull gironí no pot decaure», exclama Carles Barnada, president de la Penya Gironista Els Tossuts d’Anglès. La nova agrupació per donar suport al Girona fa un any i sis mesos que funciona, però no va ser fins la setmana passada que es va inaugurar oficialment en un acte a la històrica Arcada de Can Verdaguer del municipi de la Selva que va comptar amb la presència del president Delfí Geli, la mosca Sisa, la Canya i Àlex Granell, entre d’altres. «Va venir molta gent. Estem contens perquè la gent està col·laborant molt», celebra Barnada.

El que va començar sent una broma entre «set o vuit socis i abonats que ens coneixíem del poble o rodalies i ens trobàvem a Montilivi» s’ha acabat convertint en una nova penya. «Al principi érem uns 30 socis i ja superem els 150. Amb la creació de la nostra penya, volem ajudar a fer créixer la massa social del club. La Tossuts d’Anglès no pretén ser exclusivament una penya del poble, tenim molts socis d’Amer, la Cellera, Bonmatí, Osor... Volem abastar tota la Vall», explica Barnada. El president de la Penya Tossuts d’Anglès destaca alguns dels esdeveniments que han organitzat fins ara com el Torneig Anual de Penyes o el Concurs d’Arrossos i el Torneig Mundial de Tocs de Pilota que es van dur a terme per la Fira de Sant Antoni per promoure el sentiment gironí. «Ho hem tirat endavant empesos una mica pels èxits del Girona, però penso que encara s’hauria de créixer més i més ràpid si fos per això. La col·laboració a Anglès va ser total des de l’inici i això ens ha animat a organitzar esdeveniments al poble. Intentarem ser una penya activa», comenta.

La Penya Tossuts d’Anglès s’ha sumat a la causa amb tantes ganes que, fins i tot, té un himne propi compost per un dels seus socis: «És molt xulo. El farem sonar». I no només al Bar J. B., que és la seu.

El Girona arriba a les 30 penyes

La constitució de la Penya Tossuts d’Anglès ha provocat que el Girona ja tingui 30 penyes, de les quals 23 estan federades (Immortal, Barbero Bailongo, Saltenca, Vallcanera-Sils, Nord-Àlex Granell, Eloi Amagat, Pere Pons, Gironina, Gironina de Blanes, Jandrista, Sant Narcís, Costa Brava Sud-Lloret de Mar, Cassanenca, Els Paparres Gironins, Gironina Vall de Llémena, Som-hi Girona Pla de l’Estany, Pablo Machine, Tramuntana Girona, Gironista Esquenapelats, Gironina Baix Montseny, Quartenca, Costa Brava Centre Platja d’Aro i Gironista Els Tossuts d’Anglès), dues estan pendent de federar-se i s’adheriran en la pròxima assemblea (Perpinyà i Orgull Gironí de Barcelona) i cinc no estan federades (Guíxols-Costa Brava, Gironina de la Vall del Ges, Jovent Gironí, Gironina London i Ripoll). Amés a més, aviat serà oficial la creació de la Gironina Cadiretes de Tossa de Mar i es troba en «fase embrionària» una penya dedicada a Míchel a Girona ciutat. En total, hi ha prop de 3.000 penyistes.

«Les penyes cada vegada tenim més força. Són una manera d’ajudar el club. Com més siguem, millor», apunta el vicepresident de la Federació de Penyes del Girona, Cristóbal Sánchez. Darrerament, hi ha hagut peticions de països com el Marroc, Mèxic o Guinea perquè volen tenir una penya malgrat que de moment no s’ha concretat res: «D’intents, n’hi ha la tira! Només tenen èxit un % molt baix, però. Per fer una penya cal presentar molta documentació».

En Cristóbal recorda que la Federació de Penyes es va posar en marxa l’any 2017 i llavors «érem unes 15 penyes»: «La temporada de la Champions teníem 19 penyes federades i aquesta n’acabarem sent 25. Tot això amb un any. Ja no és només a nivell de Federació, sinó que són penyes que s’han creat noves. Hi ha un boom. És clar que ho ha generat la Champions, a part dels jugadors internacionals que hi pugui haver com és lògic. Valoro molt que a la província de Girona es continuïn fent penyes i que la gent valori federar-se. La massa social continua creixent, per molt que a vegades sembli que els resultats puguin frenar-ho. Els nens petits encara trien la samarreta del Girona i a les penyes també som més, aquestes són les dades importants».

En aquest sentit, afegeix que la Federació de Penyes «té el marge que vulguem, no hi ha un límit. Al contrari. Si arribem a les 50, nosaltres estarem encantats». «Els penyistes hem format com una família, la nostra relació va més enllà del Girona. És una relació social. Tenim avantatges als desplaçaments -ja estem preparant el viatge a Elx i la gent està il·lusionada-, ens trobem amb penyes d’altres clubs, fem turisme plegats... Hi ha cohesió. La gent hauria de saber com de bé ens ho passem», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint