Millorar la contundència a les àrees, l’assignatura pendent del Girona per enlairar-se

Les alarmes continuen enceses i el Girona perdria la categoria si avui mateix s’acabés la Lliga, però la perspectiva és més optimista que no pas fa poques setmanes. Abandonar l’últim lloc de la classificació, tenir els mateixos punts (10) que el primer equip que se salvaria i, sobretot, la victòria contra l’Alabès de fa uns dies (amb porteria a zero inclosa) han permès millorar un escenari que feia por. Si més no, amb camí encara per recórrer i mesos de competició per davant, la continuïtat i regularitat només s’aconseguirà si, a part de recuperar efectius, s’aprova una assignatura clau pendent. El manual de tòpics del món del futbol subratlla amb vermell que, sense contundència a les àrees, no hi ha res a fer i és aquí on el Girona patina de valent. Mai, amb Míchel a la banqueta, després de 12 jornades el rendiment, en aquest aspecte, era tan fluix com l’actual. Però, alhora, també és cert que precisament amb aquest tècnic, passats els seus primers 12 partits a la banqueta es va aixecar una situació similar que no convidava gens ni mica a l’optimisme. Anem a pams. En cinc temporades, és la primera vegada que els blanc-i-vermells han encaixat tants gols com fins ara (24) després de 12 partits de Lliga. Al darrere, per tant, falta tancar amb clau. El primer pas es va aconseguir abans de l’aturada, contra l’Alabès (1-0). En atac, passa tres quarts del mateix perquè la pólvora està ben xopa. En aquests cinc anys, només un cop, el Girona de Míchel havia fet menys gols dels que acumula actualment (11) en el mateix període de temps. Va ser el 2021, en els inicis del madrileny a la banqueta. Una experiència que podria servir com a estímul i revulsiu.

Aleshores, Montilivi venia d’enllaçar desgràcies. Al trist descens a Segona amb Eusebio al timó de la nau se li van acumular dues promocions fallides per intentar arribar, sense èxit, de nou a Primera. La directiva va escollir Míchel Sánchez per mirar de fer bona la dita que assegura que, a la tercera va la vençuda. Els resultats, almenys d’entrada, semblaven estar del tot en contra amb aquesta decisió. Aleshores a la categoria d’argent, després dels primers 12 partits el Girona ocupava posicions de descens (com ara) i acumulava les mateixes 6 derrotes que ha encaixat aquest curs. La resta del balanç el completaven 3 empats i 3 triomfs. Havia rebut 14 gols (una desena menys, si es compara amb l’actualitat) però li costava un munt veure porteria: 10 gols a favor. La història la coneix tothom, però en una situació com la present, sempre és bo recordar-la: aquell Girona, després de la jornada 12 (un empat a casa amb el Saragossa), va guanyar 8 dels següents 11 partits. Es va enlairar. Les peces de l’engranatge van començar a funcionar i la mentalitat, a mesura que els resultats positius arribaven, va cotitzar a l’alça enfortint la confiança del vestidor. Aquell equip i l’actual no tenen res a veure; han canviat les peces i la categoria, encara que el tècnic és el mateix. Però pot ser un punt de partida, una mena de mirall.

Per a l’actual Girona, millorar la contundència en atac i també en defensa és una obligació si el que vol és seguir més temps a Primera. De moment, és tercer per la cua amb 2 victòries, 4 empats i 6 derrotes. Ha fet 11 gols i només hi ha dos equips que n’han aconseguit menys a hores d’ara: Oviedo (7) i Osasuna (9). Al darrere passa tres quarts del mateix. Són 24 els gols que s’han rebut, amb un promig de 2 per partit. És el pitjor equip de la màxima categoria en aquest aspecte, i només se li acosten el Llevant (23), el València (21) i l’Oviedo (20).

Números per a tots els gustos

Amb prop de 200 partits al capdavant del Girona, Míchel ha tingut temps de viure (o patir) inicis de temporada de tota mena. L’actual situació no és la ideal, tot i que també és cert que, precisament ara i coincidint amb l’aturada de la competició pels partits internacionals, el context de l’equip, almenys pel que fa als números, és el més positiu d’aquest curs. A part de la situació similar que va registrar en la seva primera experiència a Montilivi, aleshores encara a la Segona Divisió, la resta de cursos els ha engegat de manera diferent. La temporada 22-23, després de les primeres 12 jornades els gironins comptaven els mateixos 10 punts que sumen ara, amb l’única diferència que alguna estadística concreta els permetia respirar un xic i mirar-s’ho des de fora de les posicions de descens. Els números eren molt similars als actuals, però la contundència a les àrees era millor:16 gols a favor i 20 en contra. L’any va anar prou bé perquè aquell Girona es va salvar, sent 10è i sense patir. Al curs següent (23-24) es va viure quelcom inèdit i alhora extraordinari. La jornada que en feia 12 es va tancar amb el conjunt blanc-i-vermell liderant la classificació de Primera, amb 10 victòries, un empat i una única derrota. Havia marcat 29 gols (18 més que ara) i n’havia rebut 15 (9 menys).

Després (24-25), el rendiment es va moderar i la participació a Europa i els retocs a la plantilla van condicionar el paper a la Lliga. Jugats 12 partits, el descens quedava a una distància considerable (6 punts) gràcies a resultats de tota mena: 4 victòries, 3 empats i 5 desfetes. S’havia perdut poder a les àrees (15 gols a favor i 17 en contra), una tendència que s’ha anat arrossegant aquest curs. En atac, 11 gols a favor són molt pocs per aconseguir treure bons resultats, sobretot si s’encaixa tant. A la Lliga és Cristhian Stuani (3) el màxim anotador i només han vist porteria 7 jugadors diferents, esperant que futbolistes d’atac com Portu, Asprilla, Bryan Gil, Lemar o Abel Ruiz s’estrenin. Al darrere, es concedeixen encara massa ocasions i Gazzaniga ha rebut 24 gols. El pitjor registre defensiu amb Míchel, sí, però amb ell també s’han viscut revifalles a tenir en compte.

Subscriu-te per seguir llegint