Vitor Reis: «Venir al Girona no ha estat cap pas enrere en la meva carrera»

-Fa un any havia disputat 1.457 minuts amb el Palmeiras. Si algú li hagués dit que un any després hauria fitxat pel City per 37 milions i hauria debutat a la Premier League i LaLiga, què hauria dit?

No m’ho hauria cregut. És una bogeria. Ha estat tot molt ràpid.

-El va sorprendre la trucada del City?

Va ser una sorpresa. Els meus agents em van dir que tenien una notícia molt important. Quan m’ho van comunicar estava al sofà de casa, amb els meus pares i els meus germans, i ens vam posar molt contents. No ens ho podíem creure. Que un club de la mida del City et vulgui és una cosa increïble. No vaig tenir cap dubte. Quan arriba un equip així no t’ho pots pensar ni ho pots rebutjar. És un somni.

-Aquests 37 milions són una pressió? És la vuitena venda més cara de la història del Brasileirao després de Neymar, Endrick, Estevao, Rodrygo, Vinicius, Lucas Moura i Lucas Paquetá. El primer defensa.

Per mi, aquesta pressió és bona. Perquè qui té pressió són els jugadors que tenen un futur gran. Sé que tinc molta pressió sobre mi per haver fitxat pel City per aquest preu, però estic molt tranquil.

-Com va ser el primer dia a Manchester?

Feia molt de fred, però tothom em va rebre molt bé i em vaig sentir com a casa des del primer dia. Quan va arribar el Pep, tota la meva família es volia fer una foto amb ell. Jo també. Guardo aquella foto. Em va dir que havia vist alguns dels meus partits amb el Palmeiras i que tenia molt de lideratge per la meva edat, que li havia agradat molt. Vaig aprendre’n molt Tots els jugadors voldrien entrenar amb el millor entrenador del món.

-Va passar de jugar amb Haaland, Bernardo Silva i companyia a la consola a compartir equip amb ells.

Els primers dies al vestidor em quedava assegut mirant els noms dels jugadors a les taquilles. Era molt gratificant veure on era, veure el meu nom allà.

-Què va sentir quan va debutar amb el City?

Molta felicitat. Guardo les samarretes dels quatre partits que vaig jugar amb el City.

-I a l’estiu va arribar la proposta del Girona. Què li va recomanar Guardiola?

La meva primera idea era quedar-me, però després vaig tenir una xerrada amb el Pep. Va ser molt realista amb mi i vaig entendre que el millor per mi era venir al Girona per tenir minuts perquè seria complicat amb tants defenses. Des que m’ho vaig posar al cap, sóc molt feliç. Sóc molt feliç aquí i vull donar-ho tot per ajudar i per continuar guanyant.

-Li va demanar consell a Savinho?

Ell va ser qui em va dir que fes l’aposta de venir aquí. Savinho estima el Girona. Només em va dir coses bones de Girona, i tot ha resultat ser veritat.

-Va viure el canvi del City pel Girona com un pas enrere?

Va ser un pas que serà important en la meva carrera. Tenir minuts, jugar a LaLiga, un campionat gegantesc, contra grans equips... No ha estat un pas enrere, ha estat un pas més en la meva progressió.

-L’inici de temporada del Girona va ser molt preocupant, amb tantes derrotes.

Sí. Va ser molt complicat. Hi havia molts jugadors nous i necessitàvem temps per encaixar el grup. Però ara estem bé, enfocats.

-Què va suposar la victòria contra l’Alabès, a més de deixar de ser cuers?

Necessitàvem molt aquesta victòria. Va ser un alliberament de felicitat.

-Com va ser jugar contra el Barça?

Va ser un altre somni. És un dels equips que he seguit des de petit, des de l’època de Neymar, Messi i Suárez. És un moment que queda marcat a la meva vida.

-Ha completat els últims sis partits i és el quart jugador amb més minuts, només per darrere de Blind, Àlex Moreno i Gazzaniga.

Aquest era l’objectiu: tenir minuts i mostrar el meu futbol, jugar. Sóc molt feliç.

-Què li demana Míchel Sánchez?

Míchel té una idea de joc semblant a la de Guardiola. També li agrada tenir la pilota. És un entrenador que exigeix molt al jugador i que et fa créixer. Des que vaig tenir la primera xerrada amb ell vaig tenir la certesa que era el lloc correcte per créixer.

-Quins són els seus somnis a curt, mig i llarg termini?

A curt termini és fer una molt bona temporada. A la vida, seria guanyar la Champions o el Mundial. n