El Girona frena el Madrid i suma un punt de molts quirats (1-1)

Aquells petits brots verds de què parlava Míchel fa setmanes i que alguns es resistien a veure, de mica en mica van agafant color. Míchel els ha treballat i regat i comencen a convertir-se en petites branques. Petites encara, sí perquè l’equip continua en descens, però després de frenar i ser capaç de sumar un punt contra el Madrid, tot es veu d’una altra manera. «Tinc un pressentiment», deia un pare al seu fill d’uns dotze anys tot pujant les escales de tribuna. Pocs hi creien, no ens enganyem, però alguns sí i el vestidor també. No es va guanyar no, però un empat contra el Madrid per força sempre té gust de victòria. Un senyor punt va sumar el Girona contra Mbappé i tota la colla d’estrelles blanques en un partit complet dels de Míchel que es van avançar amb un golarro d’Ounahi a la primera part. Un penal innocent de Rincón a Vinicius va anivellar el marcador a la represa, on el Girona va resistir fins a la darrera gota de suor per celebrar un punt que un clar gust de victòria. I no, el destí no va ser cruel com altres dies quan Mbappé gairebé al darrer segon hauria pogut fer el clàssic gol agònic del Madrid. La pilota no va entrar i Montilivi -en la millor entrada de la temporada- ho va celebrar com si fos el segon gol. L’alegria dels jugadors i aficionat estava justificada.

Era un dia gran. Dels que tothom ressegueix en vermell al calendari de la nevera a principi de temporada. I sí, la visita del Madrid ha omplert de gom a gom un Montilivi amb ganes de gresca i, sobretot, de veure si el Girona era capaç de plantar cara i esgarrapar quelcom de positiu contra un dels millors equips de la Lliga. Allò tan famós de «i si?» Perquè, somiar és de franc, i si ja ho havien pogut fer dues vegades no fa tant, per què no repetir-ho? Sense Portu ni Stuani, lesionats, Míchel va repetir el mateix onze de la setmana passada que s’ha convertit en el tipus d’aquest tram de curs. Mbappé era la gran atracció d’un Madrid que formava amb una defensa innovadora amb Trent i Fran García als laterals i Militao i Rüdiger, que sortien de lesió, a l’eix.

L’empresa era complicada i de seguida es va confirmar. Amb una pressió altíssima, el Madrid va començar a enfonsar el Girona al seu camp primer i a la seva àrea després. No els calia la pilota per generar res perquè veien com les errades dels gironins permetien situacions de perill clar visitants. Així, Arda Güler ho provaria amb xut cargolat que va sortir fora per poc i Mbappé, després d’una badada de Vanat, a rematar als núvols amb tot al favor. El Girona s’havia salvat. Era un dia per patir, està ben col·locat al darrere i saber patir. Durant molts moments, el Madrid ha embotellat el Girona a la seva àrea, tot i que sense crear situacions clares de gol. Mentrestant, els de Míchel amb personalitat, intentaven quan podien sortir amb la pilota jugada des del darrere. Era molt difícil, sí, però algun cop ho van aconseguir i així Courtois, en dos temps, va aturar un xut centrat de Tsygankov. Ounahi també ho va provar amb una rosca marca de la casa que va sortir fora per poc.

La primera era prou entretinguda. El Madrid feia sensació de superioritat davant d’un Girona ben posat que semblava tenir el partit. Gazzaniga va haver d’aparèixer amb una estirada de pel·lícula a un cop de Militao, incorporat a l’atac, que alguns ja veien a dins. El partit es podia haver descontrolat poc abans de la mitja part quan Arnau va caure durant unada d’Mbappé a l’àrea i que, entre empentes i rodolons, va acabar amb la pilota al fons de a porteria de Gazzaniga. La banqueta i els jugadors gironins van reclamar falta a Arnau però el que va veure el VAR han estat unes mans del francès prèvies al gol, que no va pujar al marcador.

Montilivi va celebrar el no gol i mentre els jugadors del Madrid, amb Xabi Alonso al capdavant, encara protestaven i Mbappé demanava un penal d’Àlex Moreno, l’estadi en va celebrar un altre, que sí que va valer. I quin golarro! Va ser qui si no, el màgic Ounahi, qui va culminar un ràpid contraatac i enviar l’assistència de Tsygankov a l’escaire esquerra de la porteria de Courtois. «L’ohhh» inicial de quan la pilota va sortir del peu del marroquí es va convertir en un esclat d’eufòria de l’estadi quan va veure que entrava al fons de la porteria. L’1-0 era una alegria immensa per a un Girona que treia petroli en una gran acció individual i se n’anava als vestidors amb un 1-0 impactant al marcador.

Restaven quaranta-cinc minuts per resistir. I contra el Madrid, després de tot l’esforç físic de la primera part, més que resistir, era sobreviure. Perquè atacar i buscar un segon gol seria missió complicadíssima. O no, perquè Iván Martín va deixar sol Vanat davant Courtois dins l’àrea. El porter belga, immens, va salvar el 2-0. El Girona continuava tancat a l’àrea contenint prou bé un Madrid que, tanmateix, va trobar petroli en una trepitjada innocent de Rincón a Vinicius. Mbappé no va perdonar i va anivellar el partit.

Amb 1-1, Vitor Reis i Joel Roca van poder fer el segon però no s’ho van acabar de creure. Mentrestant el Madrid anava traient més pòlvora al camp per evitar la tercera ensopegada consecutiva a la Lliga. I és clar el Madrid és el Madrid i sempre, o gairebé sempre, té l’última paraula. Ahir també la va tenir i tothom veia a dins la rematada de Mbappe en l’afegit. Però no, ahir no tocava tanta crueltat. La pilota va sortir fora, per poc, i Montilivi ho va celebrar com si fos el segon gol. L’empat tenia un clar gust de victòria.