El Girona renuncia a la Copa per falta de ganes (2-1)

El Girona no vol la Copa. Va renunciar-hi quedant eliminat per l’Ourense (2-1) a la segona ronda en un partit on els de Míchel no van estar a l’altura, malgrat el mal estat de la gespa, i Abel Ruiz va haver d’abandonar abans del previst a causa d’una lesió muscular. Just quan l’equip semblava reaccionar amb clars símptomes de millora contra el Betis i el Reial Madrid després de l’aturada de novembre, va arribar una altra taca a l’expedient d’aquesta temporada.

La segona eliminatòria de la Copa va arribar en un moment delicat a la porteria gironina. La fortuïta lesió de Krapyvtsov va deixar Míchel entre l’espasa i la paret perquè Livakovic ha demanat sortir al mercat d’hivern en vista que és Gazzaniga qui ho juga tot -el croat necessita minuts per ser al Mundial 2026-. Al de Murphy, fins i tot, li va tocar participar a l’estadi d’O Couto. L’entrenador no tenia cap més remei si volia tenir seguretat sota pals, tenint en compte que Andreev, porter del filial de 19 anys, no ha jugat amb l’equip de Quique Álvarez a Segona RFEF encara després de pujar-hi del juvenil A a l’estiu. Però no va ser seguretat de res.

En la primera ocasió de l’Ourense, que va treure un córner a favor, Gazzaniga es va empassar un gol d’un Álvaro Yuste que estava lliure de marca. Esperpèntic. Sobretot, tenint en compte que al terreny de joc hi havia homes com Hugo Rincón, Francés, Vitor Reis, Solís, Asprilla, Joel Roca o Abel Ruiz. Ningú va estar atent i el central del conjunt gallec va rematar sense oposició.

Al Girona li va costar progressar: molta pilotada llarga i menys possessió per als de Míchel en un camp afectat per les pluges dels darrers dies. Ja se sap que els blanc-i-vermells només se senten còmodes trepitjant la seva catifa verda, però no podia ser una excusa perquè, com havia dit el tècnic en la prèvia, s’ha de saber rendir en llocs diferents i cal prendre’s seriosament aquests partits. Asprilla va ser dels pocs que van aconseguir penjar pilotes a l’àrea i una que va anar a l’esquena de Joel Roca, qui va entendre a la perfecció com trencar des de l’esquerra cap a dins, gairebé es converteix en l’empat. Va ser, precisament, una acció en la qual van participar els dos extrems la que es va convertir en la igualada. El de Camprodon va treure un penal i el colombià va ser l’encarregat d’executar-lo passant per davant d’Abel Ruiz. Alberto Sánchez, porter de l’Ourense, va aturar-lo des dels onze metres, però no va poder evitar el rebot. Asprilla, el més actiu al primer temps, va estar atent per no fallar en la segona oportunitat que se li va presentar.

Amb l’1-1 al marcador, el partit tornava a començar. No sense un nou contratemps. Abel Ruiz va haver de ser substituït per Vanat un cop superada la primera mitja hora de joc per una lesió muscular al quàdriceps de la cama dreta. El valencià va marxar cap als vestuaris coixejant i entre llàgrimes. Esfereïdor. Sobretot, tenint en compte el seu historial amb els problemes físics.

Davant un rival de Primera RFEF, el temps havia de córrer a favor dels de Míchel. Les sensacions van anar millorant amb el pas dels minuts i es tenia més control de la pilota. Vanat es va quedar sense angle i el seu xut va anar a fora en l’última ocasió abans del descans. Amb l’inici de la segona part, no obstant això, es va haver de tenir paciència una altra vegada perquè l’Ourense es va recompondre. Yuste va tornar a provar sort amb un xut llunyà que va sortir per damunt del travesser.

El Girona, lluny d’intentar resoldre per la via fàcil, es va conformar amb un resultat que no li servia i va oblidar-se completament de la Copa. Va renunciar-hi. Un error defensiu rere l’altre va suposar el segon gol de l’Ourense obra d’Omar. La passivitat dels futbolistes gironins va tornar a sortir a la foto de la celebració local. El marcador en contra i el mal estat de la gespa cada vegada pesaven més. Encara més si a l’equip, a diferència de l’Ourense, li van faltar ganes. Quan els jugadors en van ser conscients, ja era massa tard.