El pas endavant d’Antonio Salguero

Una competició com la Copa, sobretot en les primeres eliminatòries, sempre té la particularitat de veure els jugadors menys habituals sumar minuts amb els seus equips. És el cas, també, dels futbolistes del filial que, habituats a entrenar amb el primer equip, troben per fi l’oportunitat de mostrar-se al gran públic. Un d’aquests casos, al Girona, és el del central Antonio Salguero, que ja va acumular 120 minuts en la primera ronda de Copa contra el Constància i, avui, en la visita a l’Ourense CF, podria tornar a ocupar un lloc a la defensa arran de les baixes de Blind i David López.

Nascut el 2005 a la localitat sevillana de Las Cabezas de San Juan, Salguero viu un moment dolç amb el filial. Des que va incorporar-se a l’equip a principis de setembre provinent del Xerez DFC, només s’ha quedat a la banqueta en dos dels onze partits. Ha jugat els altres nou com a titular i només va ser substituït el dia del seu debut, en la derrota contra el Reus, després d’una hora al camp.

L’andalús, que va formar-se prop de casa, al planter del Betis, destaca en la sortida des del darrere i en les últimes jornades s’ha convertit en un dels principals objectius de la pissarra del filial, que vol aprofitar els seus gairebé 190 centímetres d’altura en les accions de pilota parada. Diumenge, de fet, va estrenar-se com a golejador amb una rematada de molta qualitat aprofitant un córner picat per Ferran Ruiz. Salguero va anticipar-se un jugador veterà i amb experiència a la categoria com és Luis Martínez i va firmar un cop de cap potent i creuat al qual Iñaki, el porter del Sant Andreu no va poder reaccionar. Ja havia fregat el gol en dues accions similars en els partits contra el Barbastre i el Torrent.

Fins ara, el central de Las Cabezas suma tres convocatòries a la lliga amb els de Míchel (Oviedo, Alabès i Betis), però només va tenir minuts a Inca, en partit de Copa. A Ourense, avui, tindrà l’oportunitat de reivindicar-se en la competició que, de moment, més li escau amb el primer equip.