Un horrible malson més a la col·lecció de les nits de Copa

El 2022 va ser el Cacereño, el 2024 el Logronyès i el 2025 l’Ourense. I en aquesta llista es podria incloure el Mallorca del 2023, tenint en compte que aquell Girona era el superGirona. Les desfetes dels últims anys dels blanc-i-vermells a la Copa del Rei són al·lucinants.

Contra el Cacereño, Iván Fernández va desfer l’1-1 amb el qual el Taty Castellanos va igualar el gol de Grande. Contra el Logronyès, la cosa va arribar fins al dramatisme de la tanda de penals, en què els locals, amb Pol Arnau -que ahir va debutar- a la porteria, van vèncer 4-3 després d’un error d’Abel Ruiz i un gol fantasma de Cristhian Stuani que l’àrbitre no va veure. I ahir, Omar Ouhdadi va estripar l’empat d’Asprilla, després que els gironins intentessin despertar-se del gol encaixat al primer minut per Álvaro. El Girona i la Copa no tenen gaire bona relació, darrerament.

Tres debuts

Tal com és costum en Míchel Sánchez, ahir van tenir lloc tres nous debuts al primer equip. De fet, el primer va ser una de les sorpreses de l’onze inicial. Parlem de Javi Sarasa, un extrem del 2005 que va arribar l’estiu del 2023 procedent del juvenil A de la Damm per plantar-se directament al filial blanc-i-vermell. Els altres van ser, ja a la segona part, el lateral dret Gibert Jordana i l’esmentat Pol Arnau.

De Sarasa en parlaven meravelles a la Damm i el seu nom destacava a totes les categories inferiors. També veia porteria amb facilitat i fins i tot va marcar dotze gols en el seu últim curs com a juvenil, una xifra prou digna per a un jugador de banda.

Aquest curs, Sarasa ha disputat 13 partits amb el segon equip, 12 d’ells com a titular, i va marcar en l’empat a Torrent. En la victòria del cap de setmana contra el Sant Andreu, va disputar els noranta minuts. No va ser l’únic jove en l’alineació, perquè va estar acompanyat de Papa Dame Ba i Lass, més habituals. En la primera ronda, a Inca, Míchel va apostar per l’estrena d’Antonio Salguero.

No hi ha res a retreure a l’actitud de cap dels tres a O Couto. Ubicat com a mitjapunta, per darrere del davanter, a Sarasa se’l va veure molt actiu, baixant sovint a la zona del mig del camp o també a camp propi per donar un cop de mà als seus companys en la sortida de la pilota. La seva intensitat li va provocar una targeta groga per tallar un contraatac de manera contundent al minut 20 i va fregar el gol en una de les darreres jugades del primer temps, on no va arribar per un pèl a rematar una gran acció d’Asprilla en els minuts de més inspiració del colombià.

Quan va marxar Sarasa, amb un marcador de 2-1, va ser el torn de Gibert Jordana, que va donar una estona de descans a Hugo Rincón. El vigatà, del 2007, va renovar aquest estiu fins al 2029 i aquest curs ha disputat 11 partits amb el Girona B, quatre d’ells com a titular. Minuts després va entrar el botxí a la Copa dels blanc-i-vermells la temporada passada, el lateral esquerre Pol Arnau, que jugava al Logronyès. Fill de Francesc Arnau, va posar-se de porter quan els locals van perdre al seu per lesió. Va tenir diverses aturades de mèrit contra el Girona de Champions, aguantant fins a la tanda de penals, on allà va ser, definitivament, l’heroi, aturant un penal a Abel Ruiz.

El barceloní, del 2004, que va entrar per Papa, ha jugat 13 partits al filial, 9 com a titular, on ha fet dos gols. Ni Jordana ni Arnau, com tampoc Sarasa, van viure la nit que segurament somiaven tenir.