Les lesions del Girona: una epidèmia alarmant

Tal dia farà un any. El Girona va quedar eliminat dimecres de la Copa al camp de l’Ourense CF, un rival de Primera RFEF, en una nit per oblidar dels de Míchel, que van encaixar un gol només començar i van dimitir a la segona part. Un suspens claríssim per a un equip amb prou jugadors del primer equip que hauria d’haver cobert l’expedient. No ho va fer, i l’eliminació s’afegeix a les de Cáceres (2022) i Logroño (2024) a la història de les nits negres del club. Les conseqüències de la derrota, esportivament parlant, no són greus, vista la trajectòria de l’equip a la Lliga i, sobretot, com té de plena la infermeria el Girona. L’eliminació frena una mica la bona dinàmica de joc i resultats que havia agafat l’equip a la Lliga i que intentarà mantenir diumenge a Elx. Força més greu és perdre un llençol, o dos, a cada bugada. Perquè el partit a Ourense ja va començar amb notícia del procés febril d’Arnau Martínez que no va pujar a l’avió, va continuar amb les llàgrimes d’Abel Ruiz arran de la lesió muscular i va continuar després del partit quan Míchel va revelar que Bryan Gil no havia jugat perquè tenia problemes al soli. Tot plegat deixa la infermeria del Girona, ara mateix, amb onze jugadors. És a dir, mig equip. Krapyvtsov, Juan Carlos, David López, Van de Beek, Portu, Stuani i Abel Ruiz estan descartats per diumenge mentre Ounahi, baixa per molèsties a Ourense, està sancionat. A més a més, caldrà veure què té exactament Bryan Gil, mentre que Arnau, Blind i Lemar haurien d’estar disponibles. En principi, és clar...

Qui sap si cosa de bruixes, si el Girona ha trepitjat una tifa o si hi ha alguna cosa que falli, però la realitat és que l’acumulació de lesions que ataca l’equip des de la temporada passada fa feredat. El curs passat hi va haver jornades, a la primera volta, en què Míchel veia com els seus jugadors queien com mosques durant els partits i entrenaments. Fins i tot, al camp del Getafe al novembre de l’any passat s’hi va presentar amb dotze baixes i només onze jugadors del primer equip disponibles.

La justificació de compaginar tres competicions podia tenir passador la temporada passada, però el problema és que enguany el drama es repeteix. Abans-d’ahir a Ourense, va caure Abel Ruiz, que va ser substituït entre llàgrimes en el que va ser la imatge d’un partit per oblidar. El valencià pot patir una lesió muscular important greu i s’afegeix a la llarga llista de jugadors que té Míchel fora de combat. Com a tots els clubs i totes les temporades, hi ha diverses menes de lesions, les d’impacte fortuïtes i les musculars. Així, del primer tipus, el Girona ha perdut per tota la temporada el porter Juan Carlos, amb una greu lesió de cartílag al genoll, Van de Beek, amb una ruptura completa del tendó d’Aquil·les que es va fer a Bilbao, i Portu, amb un trencament del lligament encreuat del genoll. Krapyvtsov, que va patir un esquinç de turmell jugant amb Ucraïna sub21 en la darrera aturada, estarà de baixa fins passat Nadal.

De lesions musculars, el Girona no se n’ha pas salvat enguany tampoc. El penúltim de caure va ser Stuani, que va patir un trencament al soli la setmana passada i estarà de baixa un mes. L’uruguaià s’afegia a una infermeria on ja hi era David López. El central de Sant Cugat del Vallès, que tan sols ha pogut jugar les tres primeres jornades, no acaba de fer net d’una lesió al bíceps femoral esquerre i no se l’espera a curt termini després de fer un pas enrere fa unes setmanes en la recuperació. Mentrestant, Ounahi va ser baixa, segons va detallar Míchel, arran d’unes molèsties al soli que arrossegava i de la qual, coincidint amb la sanció per Elx, mirarà de fer net aquests dies. Més preocupant és el cas de Lemar. No pas per la gravetat de la lesió, sinó perquè, per desgràcia del Girona, la malastrugança l’ha acompanyat des de Madrid. El francès, que en les dues darreres temporades amb l’Atlètic va jugar onze partits per culpa de diferents problemes físics, només ha jugat 240 minuts (6 partits) amb el Girona. La darrera lesió van ser «unes molèsties al soli de la cama esquerra» abans de viatjar al camp del Betis. Així, Michel pot tenir fàcilment una desena de baixes per diumenge.

En principi, Lemar hauria d’estar en condicions de jugar a Elx, segons va explicar Míchel. També Blind, que es va fer mal a les cervicals durant un entrenament i no juga des del dia de l’Alabès, a principi de novembre. Dues bones notícies en una setmana negra amb l’eliminació de la Copa i la nova lesió d’Abel Ruiz.