El centenari d’Arnau a Primera

A alguns, el rendiment d’Arnau Martínez com a central els ha deixat bocabadats, però no als que el coneixen. Ha estat el recurs utilitzat per a Míchel com a antídot a la plaga de lesions que ha castigat l’eix de la defensa blanc-i-vermella. Van caure David López, Francés i Blind, però llavors va emergir la figura d’un dels capitans del vestidor, realitzant un parell d’actuacions individuals excel·lents contra el Betis i el Madrid, on l’equip no va perdre. A Ourense, on va ser eliminat de la Copa, va ser baixa per un procés febril i, en principi, tornarà demà a Elx, on celebrarà el seu centenari a Primera.

Ho farà als 22 anys, pocs dies abans que faci cinc anys del seu debut al primer equip, on ja encadena 176 partits. És el 35è futbolista de la història del club que més vegades ha vestit la samarreta blanc-i-vermella i, de la plantilla actual, només el superen Stuani (299) i Portu (197). En aquest període de temps, ha tingut la confiança tant de Francisco com de Míchel i ha actuat en un munt de posicions: va començar de lateral esquerre, s’ha consolidat a la dreta, també ha jugat al mig del camp i, últimament, ho està fent com a central. De fet, encara que no ho sembli pels anys que fa que juga a la banda, l’eix defensiu és el seu hàbitat natural. Allà va créixer al planter blaugrana i al futbol formatiu del Girona, on va aterrar en edat cadet. Ara, molts es pregunten si realment és necessari reubicar-lo altra vegada a la dreta, després d’haver comprovat el seu nivell davant futbolistes de la talla de Lo Celso, Isco, Mbappé o Bellingham, quan han sovintejat la seva zona d’actuació.

Va estrenar-se a l’elit del futbol estatal en els últims minuts del València-Girona de l’agost del 2022, el primer partit en el retorn a la categoria. Durant aquests anys ha navegat entre titularitats, suplències, lesions i la capitania a la Lliga de Campions, un període de temps en què el jugador ha madurat, s’ha estabilitzat i ha après a gestionar canvis que no sempre són fàcils. En el debut a Segòvia, en un partit de Copa, no era ni major d’edat, encara. Avui, aquell nen, convertit ja en un home, té totes les condicions per acabar sent en una autèntica llegenda del Girona. Pocs han jugat tants partits, a la seva edat. I sent un fort sentiment de pertinença cap al club amb el qual ha viscut tantes coses.

«Detalls de Puyol»

Els seus orígens al centre de la defensa els trobem a La Masia, començant pel prebenjamí del Barça. En un reportatge a Sport, del mateix grup editorial que Diari de Girona, el periodista Jaume Marcet revelava algunes de les interioritats dels primers anys del maresmenc en el món del futbol. «Apuntava maneres de defensa molt complet. Era un central amb bon toc i molt caràcter. Malgrat ser un dels jugadors més baixets de la seva generació, mai va tenir problemes per a guanyar duels i imposar-se davant els davanters rivals. Quan uns altres ho feien a partir de la superioritat física, Arnau destacava per la seva intensitat i concentració màxima. Era habitual comentar que tenia detalls de Puyol pel seu esperit competitiu».

La seva intel·ligència, sovint expressada per Míchel, és un tret característic que manté des de la infantesa. Segons Marcet, «se li demanava una sortida neta de pilota i un caràcter fort que li permetés solucionar les emergències que sorgeixen en els partits en forma de ràpids contraatacs dels equips rivals. Comptar amb ell era, en aquest sentit, un luxe perquè ningú com ell aconseguia avortar les transicions vertiginoses dels equips contraris. Era molt especial i contagiava passió i ofici. El que més sorprenia era la seva habilitat per a anticipar-se a les jugades». L’estil del Barça i el del Girona son diferents en la majoria dels matisos, però Arnau ha copsat de meravella l’idioma futbolístic que ha implantat el tècnic de Vallecas des de la seva arribada a Montilivi.

Si no hi ha cap contratemps, Arnau tornarà a liderar el Girona al Martínez Valero, en l’enèsim intent dels gironins de sortir de la zona de descens. Acumulen la millor ratxa del curs, on s’han embutxacat cinc punts de nou. I en part, és gràcies al nivell del maresmenc a l’eix de la defensa.

Subscriu-te per seguir llegint