Els errors de Gazzaniga reobren el misteri sota pals

«Però com pot ser que no jugui Livakovic», diuen uns. «Serà el millor jugador de la història del Girona que no hagi tingut minuts», comenten altres. Les expectatives curriculars de Dominik Livakovic tenen en alerta a l’entorn blanc-i-vermell, que no entén com Míchel li consent a Gazzaniga que s’equivoqui. L’argentí va ser decisiu, en negatiu, al Martínez Valero: al primer gol va poder fer una miqueta més, però és que el segon se’l menja i el tercer el regala. I, esclar, el debat a la porteria s’ha tornat a obrir.

El tècnic de Vallecas, fins ara, ho ha tingut claríssim: són l’argentí i deu més, peti qui peti. Fins i tot, amb les lesions de Juan Carlos i Vladyslav Krapyvtsov, a la Copa Míchel es va veure obligat a alinear Gazzaniga, perquè les males llengües diuen que el croat es nega a jugar. I això per què? Perquè veient com no disputa cap minut, vol marxar en el pròxim mercat d’hivern i si juga un sol segon amb la samarreta blanc-i-vermella, ja no ho podrà fer amb un altre equip perquè va tenir minuts amb el Fenerbahce abans d’aterrar a Montilivi.

Canviarà alguna cosa després del partit a Elx? La mala actuació de Gazzaniga, fonamental en els èxits passats de l’equip que avui semblen oblidats, fan creure en una cosa, però la realitat i les experiències diuen una altra. Tan sols queden un parell de partits abans que el croat faci les maletes, tal com se suposa que desitja: el duel de divendres al Reale Arena contra la Reial Societat i la visita de l’Atlètic de Madrid a Montilivi del dia 21. Què decidirà Míchel, un tècnic conegut per ser fidel amb els seus? La temporada passada ja va haver-hi un embolic amb Pau López, que va triar marxar al gener.

El més golejat de la Lliga

El Girona, que continuarà una setmana més en la zona de descens, és l’equip de la Lliga que més gols ha encaixat. Concretament, 29, tres més que un Llevant que encara ha de jugar el seu partit. En tot el curs, Gazzaniga només ha deixat la porteria a zero dues vegades, en l’empat contra l’Espanyol i la victòria contra l’Alabès. La fragilitat defensiva i els problemes constants, siguin de lesions o fruit de la mala planificació (continua provocant maldecap el fet de vendre Krejci a final de mercat i decidir no ocupar el seu lloc, o no incorporar a un altre lateral esquerre) tampoc no ajuden a l’estabilitat sota els pals.

A més, lluny de Montilivi la cosa és per posar-se a tremolar. L’equip ha estat incapaç de guanyar cap partit en condició de visitant. El desplaçament a Elx va ser el setè consecutiu de l’actual Lliga sense aconseguir el triomf, on el màxim que ha rascat són tres empats a Balaídos, Bilbao i La Cartuja. De tot això no té la culpa exclusivament Gazzaniga, a qui Míchel va defensar en la sala de premsa, tal com sol fer amb els seus futbolistes quan cometen males actuacions.

Fa quinze dies, sense anar més lluny, Míchel no va voler assenyalar Asprilla després que el colombià fallés un gol en la darrera jugada contra el Betis que hauria significat la victòria. Amb Gazzaniga, va comportar-se de la mateixa manera. Al Girona, guanyen i perden tots.