Yangel Herrera: De pilar essencial a assenyalat

Tan vital va ser la seva aportació en les millors temporades de la història del Girona com assenyalat va quedar aquest començament de curs en les darreres setmanes d’agost. El Girona es retrobarà demà a Sant Sebastià amb Yangel Herrera, una de les peces claus de Míchel sempre que les lesions el van respectar. Bé, el retrobament amb els seus excompanys serà a la graderia i vestit de carrer perquè el veneçolà està lesionat i no podrà enfrontar-se al seu exequip a la gespa.

Indiscutible i soldat de Míchel des que va aterrar el 2022 i sobretot durant l’any en què l’equip va ser tercer (23-24), Herrera va disputar, en total, 87 partits i marcar 11 gols amb la samarreta del Girona. Tanmateix, la trajectòria notable a Montilivi no va tenir un final feliç perquè el veneçolà, veient el panorama i amb una oferta de la Reial Societat a sota el braç, va forçar la seva sortida del club a finals d’agost. Eren dies moguts, fins i tot caòtics al Girona, que veia com hi havia uns quants jugadors amb propostes interessants i el cap a fora. Tot i això, Míchel el va fer jugar contra el Rayo Vallecano (1-3) i a Vila-real (5-0), on va ser protagonista negatiu del primer dels gols abans que demanés el canvi per lesió a la primera part. Una errada indigna i gens habitual en ell que el va posar al focus de la polèmica i que va fer enfadar Míchel i bona part de l’afició. La lesió muscular que va patir el veneçolà a Vila-real no va aturar les ànsies de sortir i ni el desig de la Reial Societat de fitxar-lo i l’operació es va tancar el darrer dia del mercat (1 de setembre) a canvi d’onze milions d’euros més dos més en variables prou senzilles d’assolir.

A partir d’aquí i fins avui, el Yangel Herrera que s’ha vist a Sant Sebastià és el de la primera etapa al Girona o el de l’Espanyol, la d’un jugador fràgil muscularment que s’ha lesionat dos cops més des que és jugador de la Reial Societat. Tot plegat ha fet que tan sols hagi pogut disputar dos partits amb el conjunt basc (contra Sevilla i Celta) i que, aquesta temporada, sumi més minuts amb el Girona que no pas amb la Reial. És a dir, en les dues primeres jornades que va jugar amb el Girona contra Rayo Vallecano i Vila-real va sumar més minuts (112) que amb la Reial Societat a partir de llavors i fins ara (90).

De lesió en lesió

Fins al 19 d’octubre va haver d’esperar l’entrenador basc, Sergio Francisco, per poder disposar d’Herrera. Amb prudència i cura, el tècnic basc el va situar de titular i li va donar una hora de joc (57 minuts) a Balaídos contra el Celta, on va provocar una expulsió rival. Tot anava bé. A la jornada següent, contra el Sevilla, Herrera va repetir titularitat i va forçar un penal a favor, però només va aguantar 33 minuts al camp. Una lesió al soli de la cama dreta el va deixar fora de combat. Era el 17 d’octubre. A partir d’aquí, al veneçolà ja no se l’ha tornat a veure al terreny de joc perquè durant el procés de recuperació, la Reial Societat va informar el 19 de novembre que havia recaigut de la lesió al soli. I fins ara. Diverses informacions de mitjans bascos indiquen que el cos tècnic no vol córrer més riscos per evitar recaigudes i que no s’espera Herrera fins passat festes.

L’historial mèdic d’Herrera, doncs, continua ampliant-se després de deixar el Girona. A Montilivi, llevat de la temporada passada, també va viure un bon calvari, sobretot la primera temporada (22-23) quan va perdre’s gairebé vint partits per diferents lesions musculars. El curs següent (23-24), van ser només dotze i cada vegada van anar a menys gràcies al treball detallat i minuciós que li van fer els serveis mèdics gironins per evitar problemes i la gestió de càrregues i minuts de Míchel.