El Girona revifa a Anoeta per sortir del descens (1-2)

I quan tot era negre, quan el panorama s’enfosquia encara més i el fantasma de quedar-se despenjat al fons de la classificació, el Girona va despertar. Quan ningú hi creia, amb la Reial Societat dominant per 1-0 al marcador i amb Joel Roca de davanter centre, entre Tsygankov i Ounahi van aparèixer per ressuscitar el Girona i guiar-lo cap a una remuntada alliberadora. Dos gols de l’ucraïnès, en set minuts, van servir perquè els de Míchel ventessin un cop de puny a sobre taula per certificar la primera victòria fora de casa de la temporada i deixar ben clar que l’equip estan ben vius. I el millor de tot, avui dorm fora del descens i pot acabar-ne la jornada fora. No hi ha res fet, lògicament, però aquesta victòria ajudarà a continuar creient i veure-ho tot amb una mica més d’optimisme.

L’esclat del cas Livakovic divendres al migdia, amb Míchel buidant el pap i explicant sense filtres la realitat dels fets, havia marcat la prèvia d’un partit en el qual el Girona arribava, altre cop, carregat de necessitat. Una cosa no treia l’altra i l’equip tenia el repte d’intentar esgarrapar quelcom de positiu d’un estadi i un rival, ben complicats per evitar despenjar-se encara més a la cua de la classificació. Per intentar-ho -no hi havia cap dubte- Míchel va mantenir Gazzaniga sota pals mentre que Livakovic va seure a la banqueta creuant els dits perquè no hi hagués cap lesió o expulsió de l’argentí. El retorn d’Arnau, al lateral dret, i d’Ounahi a la mitjapunta per Asprilla van ser les dues novetats respecte a l’equip que va perdre a Elx. La derrota de diumenge passat havia frenat de cop la línia ascendent mostrada per un Girona que confiava omplir el sarró d’algun punt més abans de l’arribada del mercat d’hivern per mirar d’acostar-se als vint que vol Míchel per tancar la primera volta.

Un minut i mig i tres passades n’hi van haver prou per veure que la Reial Societat sabia que el Girona estava ferit i, amb una pressió altíssima va començar a assetjar-lo. Tant, que Kubo i Barrentxea a punt van estar d’obrir el marcador abans no dels primers cinc minuts de partit. Una passada de la mort sense rematador de Sergio Gómez des de l’esquerra tornaria a fer tremolar la defensa gironina. De mica en mica però, els gironins s’atrevirien a mirar endavant i, liderats per Ounahi trepitjarien àrea local. El marroquí llançaria u naprell de contracops perillosos que no sabrien resoldre Iván Martín i Vanat. A la tercera, seria Tsygankov qui ho intentaria amb una fava amb l’esquerra que Remiro desviaria a córner.

No estava malament el Girona. La possessió anava canviant d’amo i els de Míchel semblaven anar-se trobant cada cop més còmodes. Tanmateix, un passada llarga a Guedes, amb Vitor Reis trencant el fora de joc, va acabar amb el portuguès afusellant un Gazzaniga dubitatiu que no va sortir. La Reial colpejava primer i demostrava perquè els gironins són els més golejats de tota la categoria.

No havia estat del tot dolenta la primera part del Girona. Tot i això, tornava a estar per sota el marcador castigat per una ràpida transició de la Reial. Tocava remar altra vegada.Iho faria sense Vanat, que es quedaria als vestidors a la mitja part i obligaria el Girona a jugar amb Joel Roca de davanter centre. Iés clar, per molt bona voluntat que hi posés el camprodoní era complicat que pogués generar perill per si sol de 9. El Girona, això sí, tenia la pilota i jugava a camp d’una Reial Societat un pèl refiada amb l’1-0 i que s’havia deixat anar una mica. Un xut a la mitja volta d’Arnau Martínez era un avís, que els de Míchel seguien vius.

Amb l’entrada de Lemar per Iván Martín, el Girona guanyava desequilibri al mig del camp. El domini de la pilota era aclaparador per part d’un conjunt gironí que, tot i això, no era capaç de transformar-lo en oportunitats de gol. Semblava impossible, però no ho era. Perquè el Girona té Ounahi i amb el marroquí passen coses. Una assistència mil·limètrica seva per Tsygankov va acabar amb la rematada acrobàtica de l’ucraïnès al fons de la xarxa. El gol feia justícia a una segona part on, fins aleshores, tan sols hi havia un equip. Un equip decidit a guanyar el partit i que ho va fer gràcies a aquesta perserverança i fe que va fer que Tsygankov rematés d’esperó una gran jugada individual d’Àlex Moreno per l’esquerra. Un gol de traca de l’ucraïnès. L’alegria dels jugadors gironins estava més que justificada després de tant de patiment. Quin goig estar fora del descens.