El Girona seria desè a la classificació sense les cinc primeres jornades

La derrota a Elx (3-0) va deixar un panorama desolador a Montilivi. De cop i volta desapareixia qualsevol rastre dels brots verds que havien començat a agafar forma les jornades anteriors. El xou de Gazzaniga, l’absència d’Ounahi i el poc esperit competitiu ofert al Martínez Valero va deixar pas a una setmana moguda amb l’afer Livakovic i a les portes d’un partit clau a Anoeta. Tanmateix, qui es pensés que aquest Girona estava mort i que aniria quedant despenjat de seguida, s’equivocava. La victòria al camp de la Reial Societat contra un rival, en crisi però d’entitat, va servir per reforçar la confiança del vestidor i del tècnic en la línia de treball i mirar amb més optimisme de cares al futur. Així conviden a fer-ho els números. Evidentment, no serà gens fàcil sortir d’aquesta bassa plena de fang que són les posicions de descens, bàsicament per la llosa que suposen les cinc primeres jornades en què el caos de la planificació esportiva va afectar el rendiment i els resultats al terreny de joc. El Girona, doncs, ha de conviure amb aquesta motxilla d’ un punt de quinze possibles de dèficit. Que va llençar cinc jornades a les escombraries, vaja. A partir d’aquí, la realitat diu que en les onze jornades posteriors les prestacions numèriques del Girona no són dolentes: 14 punts de 33 possibles. És a dir, un 42’4% dels punts i, per tant, una mitjana de punts que condueix a la salvació. Tot i això, els de Míchel continuen en descens. Que ningú se n’oblidi. I tampoc que diumenge ve l’Atlètic de Madrid.

Que l’equip encara està tendre és una realitat. Que va just d’efectius en algunes posicions i que sense Ounahi perd gairebé tota l’amenaça, també. Ara bé, a empentes i rodolons, amb solidesa defensiva, amb ofici i, sobretot, talent, el Girona comença a surar. Encara no s’aguanta sol, no, perquè ocupa la divuitena posició que duu a Segona Divisió, però hi és amb els mateixos quinze punts que l’Osasuna i el València i a només un de la Reial i dos del Mallorca. És a dir, està ben viu. I el millor de tot, la línia de l’equip és ascendent i les sensacions són positives a l’espera que arribin reforços al mercat d’hivern.

En aquest sentit, en una hipotètica classificació a partir de la cinquena jornada, després de la derrota per 0-4 contra el Llevant a Montilivi, el Girona estaria còmodament instal·lat a la taula al desè lloc amb 14 punts fruit de tres victòries (València 1-0, Alabès 1-0 i Reial Societat 1-2), cinc empats (Athletic 1-1, Espanyol 0-0, Oviedo 3-3, Betis 1-1 i Madrid 1-1) i tres derrotes (Barça 2-1, Getafe 2-1 i Elx 3-0). A més a més, el balanç de gols a favor i en contra seria només -2 amb tretze de marcats per quinze d’encaixats. Una situació, doncs, que molts aficionats -per no dir tothom, signarien ara mateix a final de temporada.

Si el Girona viuria ben tranquil en aquesta classificació imaginària a partir de la cinquena jornada, no poden dir el mateix alguns dels rivals directe per escapar del descens. Així, Llevant (5), Oviedo (7) i València (8) serien els tres últims per darrere d’Osasuna (9), Elx (10) i Getafe (11). A l’espera del que passi diumenge contra l’Atlètic, el present diu que el moment del Girona és prou bo i que només el dèficit de les primeres jornades el reté als llocs descens. Que hi és encara, que ningú se n’oblidi. Això sí, ara que ve Nadal una mica de claror i alegria després del triomf a Anoeta sempre va bé. Sí, ve l’Atlètic i les festes potser no seran tan alegres, però, com diu Míchel «ja veurem».

L’Oviedo tria nou entrenador

Mentrestant, l’Oviedo ultima la incorporació de Guillermo Almada com a nou entrenador. L’argentí està pendent de desvincular-se del Valladolid, desè classificat de Segona, per ser el tercer entrenador del curs dels asturians.