El Girona dimiteix abans d’hora i és golejat per l’Atlètic (0-3)

Perdre contra l’Atlètic i passar les vacances en posicions de descens era un escenari que entrava en, gairebé tots els pronòstics. Ara bé, conformar-s’hi, no rebel·lar-s’hi ni intentar competir el partit per molt coll amunt que estigués amb 0-2 és quelcom injustificable. De fet, Montilivi no ho va fer i va xiular l’equip durant i al final del partit. No hi era Ounahi, és clar, i sense el marroquí i havent dimitit massa d’hora, el Girona és un equip mediocre que avui ha tornat a explicar per què ocupa el lloc que ocupa a la classificació. Ara ve Nadal, i entre el tió i els Reis, la llista de desitjos és llarga en un mercat d’hivern que es presenta divertit. Es podria perdre, és clar, però la imatge i la sensació de depressió final que hi ha hagut al final entela la bona dinàmica de les darreres jornades i l’alegria del triomf a Sant Sebastià.

L’empresa era ben complicada. No impossible però d’aquelles amb què pocs hi compten a principi de temporada. L’exemple del dia del Madrid, tanmateix, demostrava que era possible i marcava el camí. L’absència del jugador més determinant, Ounahi, ho complicava una mica. O molt. Sense el marroquí, Míchel va optar per reforçar el mig del camp avançant Arnau Martínez i situar Iván Martín rere Vanat. Era un dia d’aquells on calia que sortís tot bé. Tant en atac com en defensa i tenir cura, alhora de qualsevol detall. I no ha entrat malament al partit el Girona. Intens i amb ganes de moure la pilota a un bon ritme, l’equip ha rebut però un gerro d’aigua freda al quart d’hora. Un mal refús d’Arnau i la qualitat de Koke han acabat amb un 0-1 que complicava la missió massa aviat. El veterà capità matalasser ha clavat la pilota a l’escaire amb una gardela inapel·lable.

El gol de Koke era el millor que podia passar a un Atlètic que havia vingut a Montilivi a veure-les venir, esperar l’errada local i sortir al contraatac. I amb avantatge, el pla de partit de Simeone es complia a la perfecció. Les pilotes a l’esquena de la defensa blanc-i-vermella feien patir Míchel que, veia com massa sovint Sorloth i Álvarez trepitjaven àrea amb perill. El que ha estat a punt d’arribar ha estat l’empat. Segurament, amb qualsevol altre porter de Primera, hauria arribat però Oblak ha tret el ganxo per evitar que una fuetada de Witsel des de dins l’àrea acabés amb gol. Una aturada antològica que ha fet que tot Montilivi, inclòs el sector visitant, es posés les mans al cap senyal d’admiració.

Seria l’única arribada clara del Girona de tota una primera part en què els de Míchel han vist com se’ls complicava encara més quan Vitor Reis ha desviat un xut de Gallacher i ha sorprès Gazzaniga. L’anglès, poc abans, havia perdonat amb una rematada als núvols.

Amb el 0-2 s’arribaria al a mitja part d’un partit on el Girona tan sols havia xutat una vegada a porteria. I si no estava sentenciat encara, la imatge dels de Míchel només sortir dels vestidors ho deixaria ben clar. Sense esma ni energia, i sense Ounahi, el Girona no va fer ni pessigolles a l’Atlètic en una segona part per oblidar que va arrencar xiulets a la graderia. Els matalassers jugaven amb tercera veient les poques ganes d’entrar al partit. El Girona no existia i tan sols va mig despertar de la becaina en una acció d’Àlex Moreno que Oblak va salvar molt bé. No hi havia res a fer. El partit estava decidit i només hi va haver temps perquè, amb ja molta gent a casa, Griezmann arrodonís el marcador amb el tercer en un dia per oblidar.